Hi ha algú que miri Televisió Sant Cugat? Un servidor. El poc que ens dónen, però sí, veig la televisió del nostre poble. I què hi fan? Un informatiu diari que el preparen per la nit i el posen també, repetit, pel matí i al migdia. I res més fan? Sí, anunci de les botigues de Sant Cugat. Això és una de les coses més interessants que ofereix la cadena.
Territorio comanche és un llibre on s’expliquen les vivències, les experiències i els desencants de dos corresponsals de guerra. Márquez i Barlés comenten les històries i les anècdotes que han viscut durant un temps concret a la guerra de Bòsnia. El primer ens acosta al món dels càmeres de guerra, mentre que el segon, ens fa més propera la realitat dels cronistes especialitzats en conflictes bèl·lics. El càmera mostra una
Per fi som a dissabte i podem gaudir d’una jornada de descans. A més fa bon dia i podem fer una miqueta d’esport, com per exemple, anar a córrer una estona pels meravellosos parcs que té la nostra estimada ciutat. Això és precisament el que fa una colla de Sant Cugat cada dissabte de l’any a partir del setembre. Córrer pels passetjos de Sant Cugat per acabar al carrer de
Espanya és aquell país ideal on els sud-americans volen anar a viure. Un somni que en tres mesos s’esvaeix del seu cap. Cases de 30 metres quadrats, jornades laborals de deu o més hores diàries,… En definitiva, poca llibertat i fins i tot, en molts casos, menys autonomia que al seu país d’origen. Per ells la seva idea inicial d’Espanya s’ensorra pràcticament en trepitjar aquest territori. Mil euros són els
Enric Jubany va néixer a Montcada i Reixac el 27 de Març de 1920 en el si d’una família de comerciants. Va ser durant 50 anys perruquer al Carrer Gran de Gràcia. Tenia una barberia heretada dels seus pares. Es va fer Guàrdia d’Assalt i quan esclatà la guerra, als divuit anys, el cridaren per lluitar al front dels Pirineus del costat de les tropes nacionals de Franco. Més tard,
“Sant Cugat té quelcom d’especial”. Amb aquestes paraules definia una turista la nostra ciutat després de sortir del museu del Monestir. Sant Cugat és d’aquells indrets que tenen una ànima interior que els fa diferents de la resta. Igual que la Barceloneta, la platja de Sitges, el Pedraforca, Montserrat, Beijing, Nova York, etc. aquesta ciutat és un territori que enlluerna els seus visitants. Té tots els ingredients necessaris per merèixer
