Aquesta setmana ha servit per mirar enrere i valorar tot el que s’ha fet fins a arribar als resultats del 13 de desembre passat. A Sant Cugat el portaveu de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, Víctor Alexandre, ha explicat, amb detall, el sentit del referèndum, sobretot pensant en els escèptics que, tot i haver anat a votar, dubten de la seva eficàcia. En aquest sentit, ha comentat al seu blog,
Joaquim Bofill (Sant Cugat del Vallès, 1988) és estudiant universitari de l’enginyeria tècnica d’Obres Públiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre de la secció local del grup de joves de Convergència, JNC. A més, fa unes setmanes va escriure un article d’opinió al Diari de Sant Cugat sobre l’anomenat Procés de Bolonya, que qüestionava l’actual model educatiu de casa nostra… Primer de tot, podries acabar d’explicar el
Falten menys de 72 hores perquè els catalans per primer cop puguin decidir si volen o no autodeterminar-se. Més de cent pobles i ciutats d’arreu del país han convocat un referèndum que per molts els servirà per manifestar-se en contra dels atacs al nou Estatut de Catalunya. Per aquest motiu, l’ebook o llibre electrònic d’aquesta setmana no podia ser cap altre que l’Estatut d’autonomia que van aprovar l’any 2005 el
Tal i com anunciava Cugat.cat la setmana passada, Xavier Boix deixarà de ser el portaveu del grup municipal d’Iniciativa per centrar-se més en les noves tasques que li han sigut encomanades a la Generalitat. No obstant això, aquest diumenge va escriure una entrada al seu blog per justificar la seva decisió i refermar el seu compromís amb Sant Cugat, ja que no abandonarà el càrrec de regidor. Simplement, delega la
El dia en que el Grup de Periodistes Ramon Barnils organitzen la tercera edició de la Jornada de Comunicació Ramon Barnils (19:30, Museu de Sant Cugat) dedicada a la corrupció i, després del reconeixement a l’ajuntament amb el premi a la transparència de l’ONG Transparency Internacional, cal recomanar la lectura de última entrada del blog del regidor independent d’ICV, Jaume Massanés, on s’enumeren una sèrie d’actuacions protagonitzades pel consistori i
Jordi Casas Roca (Barcelona, 1954), malgrat que va néixer a la capital catalana és un santcugatenc de tota la vida, ja que els seus pares es mudaren quan ell tenia un any d’edat. A més, és Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i en el terreny professional ha ocupat el càrrec de regidor del PSUC durant el període 1983-1985 i d’ICV des del 1987 fins el 1995. També
L’economista i president de la Comissió per la Mediterrània de la LECE a Brusel·les, Carles Gasòliba, va donar el tret de sortida a l’Aula d’extensió universitària per a la gent gran a Sant Cugat amb la conferència, «Barcelona: capital europea de la Mediterrània», davant les més de 200 persones que es van acostar el passat dimarts 6 d’octubre a l’auditori del Trade Center de la ciutat. En concret, va parlar
Avui ha sigut un dia molt important per la política local santcugatenca. La sala de plens de la casa consistorial estava plena de gom a gom per assistir en directe (19:00) als diversos assumptes de l’ordre del dia. Un programa d’actes d’on sobresortia un per damunt dels altres: la investidura d’en Jaume Massanés i Papell com a nou regidor d’ICV en subsitució de l’Assumpció Reyes, que abandona el càrrec per
Avui SantQgat.cat ha sortit al carrer per copsar l’opinió dels santcugatencs sobre la gestió municipal de l’equip de govern que encapçala el senyor Lluís Recoder i ens hem trobat amb una amplia majoria que està d’acord en termes generals amb la manera de dirigir la ciutat, però que discrepa amb alguns aspectes concrets com les eternes obres de la Rambla del Celler, la manca d’inversió en assistència social i el
Sant Cugat del Vallès necessita un pla de mobilitat urgentment. Sobretot perquè tenim una mala costum: utilitzar molt el cotxe. Però també és veritat que si fem servir tant el cotxe és perquè gaudim d’unes comunicacions per carretera envejables. De la ciutat cap enfora. Perquè el que és internament deixa molt que desitjar. Sobretot el nostre estimat bus urbà. I és que mentre ens posem a Barcelona en mitja hora,
