“L’home difícilment sabrà res sobre el misteri de la vida”

Aquest any està dedicat a Charles Darwin, una figura molt important per la concepció moderna de la natura i dins de la biologia contemporànea. Amb motiu d’aquesta efemeride, Omnium Cultural va impulsar un cicle de conferències a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) sobre aquest autor que va concloure fa uns mesos amb la xerrada del Dr. Nogués, pare escolapi i profesor d’Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sobre l’origen de l’univers.

Bé, en aquest sentit Nogués va afirmar que l’origen de l’univers és una realitat tan complexa que, difícilment, mai la podrem assolir. Per què, segons ell, el nostre cervell és limitat. És per aquest motiu que la ciència mai revel·la veritats absolutes, ja que qualsevol teoria sempre està oberta a noves hipòtesis. Com la de Darwin, que, tot i el seu discurs coherent, mai podem estar prou segurs de que expliqui fidelment el funcionament del món. Principalment, perquè nosaltres vivim en ell i per poder estudiar una cosa des d’un punt de vist totalment objectiu és preferible trobar-se fora d’aquesta.

D’aquesta manera, el pare escolapi Ramon Nogués va afegir que del Big-Bang, la actual teoria més acceptada entre la comunitat científica sobre l’origen de l’univers, no en sabem practicament res i que sobre la composició de la materia encara menys. En aquesta línia, va comentar que imaginar-se un electró com una boleta és una barbaritat tan gran com visualitzar Déu com un senyor amb barba. La nostra ment no té manera de representar aquests conceptes i busca dibuixar-los d’una manera més o menys entenedora.

A més, es va atrevir a esmentar que encara ningú ha trobat una explicació lògica al per què de la vida i al seu propi ésser i va afegir que tot el que es diu sobre això és pura vulgaritat. D’aquesta forma, va enumerar les teories que intenten aproximar-se a aquesta idea per fer palès que encara ens trobem en les beceroles d’aquest terme: teleonomía, monogenesi i invariança reproductiva. Tres paraules que semblen més complicades del que realment volen expressar. En el primer cas, es refereix a que la vida és un projecte que es desenvolupa, en el segon cas parla que la vida és quelcom que es forma ell mateix i l’última paraula tracta de la semblança que tenen les creacions humanes als seus pares. Tres veritats elementals al voltant de l’existència però que no responen la pregunta sobre el seu origen.

No obstant això, va matissar que sobre si hom es pregunta sobre l’origen de l’home, troba una resposta més fàcil, ja que, a partir de Darwin, un pot dir que l’ésser humà ve dels primats. Tot i que va afegir que la singularitat de l’home respecte dels altres animals és encara un misteri a resoldre.

Per últim, respecte a Darwin, va parlar del conflicte creat entre la religió i la ciència arran de la seva teoria sobre la selecció natural de les espècies. En aquesta línia, va justificar el naturista explicant que ell mai va voler confrontar-se amb la religó i que, fins i tot, a l’última plana del seu cèlebre llibre “L’origen de les Espècies” en fa un elogi de la creació. La polèmica es va acabar per part de l’Església quan el Papa Joan Pau II va afirmar l’any 1996 que la fe cristiana és pefectament compatible amb el darwinisme.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *