Avui m’he donat compte de la magnitud de la crisi en la qual estem inmersos. De la moral, és clar. 18:25. Ferrocarrils Catalans. Falta 1 minut per arribar a l’estació de Les Planes i un home amb accent argentí s’aixeca i increpa a tres noies per les seves creences religioses. Els diu que no és el lloc per posar-se a resar, ja que en aquell vagó tots són laics i que els «supersticiosos» ja tenen per això les esglésies. A un metre hi havia un noiet d’uns 16 o 17 anys escoltant música amb el volum a tot drap. Un episodi penós.
Una escena que hagués sigut una més de les que habitualment tenen lloc al metro, la renfe o els catalans, si no hagués sigut perquè en aquest cas s’ha envaït la intimitat de les persones, un fet que incrementa la gravetat del cas.
Davant d’això, em plantejo que potser estem perdent el nord i que potser ja no sabem què és el que es pot fer i el que no i, simplement ens guiem pel que a mi m’agrada o el que a mi no em ve de gust sense entendre la postura de l’altre. Lamentablement, em temo que Europa està patint un desgavell d’idees i una crisi de valors més greu, fins i tot, que la que surt més als telediaris, l’econòmica. A on anirem a parar?
Permalink
Hola!Doncs sí, és un episodi lamentable ja que no feien res de dolent, però també penso que tampoc és el millor lloc per resar, tot i que cadascú pot fer el què vulgui sense ofendre a ningú. Potser tens raó al pensar que cadascú creu que el què pensa ell és el que està bé, sense ni tan sols plantejar-se la situació des de l’altra punt de vista. És això que dius, estem perdent els valors i no ser si és que la gent cada vegada és menys religiosa o no, però el què si que penso es que tan si un és laic o no, ha de tenir bona educació.