L’orgull de ser santcugatenc

Ara que des de determinats partits polítics es reivindica als seus ciutadans l’orgull per ser espanyols, jo m’atreveixo a reivindicar el sentiment de ser santcugatenc.

Estimo Sant Cugat per la seva privilegiada situació geogràfica, al costat del pulmó verd de Collserola i a la vora de la gran metròpoli de Barcelona. M’agrada viure a Sant Cugat pel seu nivell cultural i per la bona acollida que per part del seus ciutadans tenen totes les iniciatives que s’hi proposen en aquest sentit. Gaudeixo de la ciutat perquè s’hi respira un esperit de poble que en d’altres indrets fa temps que, malauradament, s’ha perdut. M’encanta el seu imponent Monestir, temple espiritual de Sant Cugat i símbol identitari diferencial de la localitat. M’enlluerno de les estrelles quotidianes que hi passen, que no surten als diaris ni mitjans de comunicació, però que en canvi no perden el seu encant. M’agrada tant aquesta ciutat que no hi vull marxar pas per culpa del preu dels pisos, l’única pega que hi trobo a aquesta vil·la. Tot i això, encara que marxi a viure a fora de la ciutat, sempre seré sancugatenc, perquè, si d’alguna cosa no et poden privar en aquesta vida, és de la nacionalitat que un vulgui adoptar.

Per aquest motiu, crido ben alt i clar que sóc: S-A-N-T-C-U-G-A-T-E-N-C.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *