1.- Què en penses del canvi que ha patit la ciutat en els últims anys?

En referència als canvis, hi ha el perill que un creixement desmesurat pugui fer perdre a la ciutat el seu caràcter d’anys enrere. Perquè d’alguna manera el centre es veu afectat per aquest creixement excessiu. Però això no és una cosa única de Sant Cugat, sinó de les ciutats properes a Barcelona.

2.- Com a veí de La Floresta, et sents mal representat pels mitjans locals?

No crec estigui mal representat pels mitjans locals pel fet de viure a la Floresta. Crec que quan hi ha notícies es recullen les que hi ha. Però tampoc segueixo els mitjans d’una manera exhaustiva.

3.- Què n’opines del control desmesurat que molts ajuntaments fan dels seus mitjans de comunicació?

És una mica el problema dels mitjans sobre la llibertat i el control polític. Està clar que als polítics els vota la gent i tenen una representativitat que un periodista no pot atorgar-se, però també és cert que perquè un periodista pugui fer la seva feina ben feta, necessita una certa independència. Aquesta contradicció fa que de vegades pugui ocasionar problemes.

4.- Per què vas decidir ser periodista?

Vaig començar estudiant Químiques i després vaig veure que no era lo meu. M’agradava escriure, estàvem a l’època de la transició i podia contribuir d’alguna manera en el que escrivia, m’interessava la realitat del que passava en l’entorn i això és el que em va decidir a dir-me que potser el periodisme era el que s’assemblava més al que m’agradava.

5.- Com has vist satisfetes aquestes expectatives al llarg de la teva vida professional?

Professionalment he tingut molta sort, perquè des dels 27 anys he estat en un mitjà com Televisió de Catalunya i en un programa com el 30 minuts que et permet està al davant d’una tasca que és molt engrescadora, fer un reportatge cada setmana, un reportatge per televisió. Abans havia treballat de corresponsal del Baix Llobregat pel Correu Català, per l’AVUI, per la revista Reus, per una revista que es deia Or i Flama i també a la redacció d’aquesta revista i del Correu català.

Si m’ho haguessin dit al principi que treballaria a la televisió no m’ho creuria, més aviat era un mitjà que no m’interessava gaire. Tenia més interès per la premsa, però quan vaig començar a treballar a la “tele” vaig descobrir que era un mitjà apassionant.

6.- Què és el que més detestes de la teva professió? Per què?

Haver de convèncer a la gent de temes que a mi em semblen evidents i que no li semblen evidents als altres. Aquesta lluita constant entre el que vols fer i les possibilitats que tens i l’haver de justificar el perquè decideixes fer una cosa i no una altra. De vegades això és el que resulta més cansat.

7.- I què és el que més t’agrada?

La voluntat d’incidir sobre la realitat intentant explicar-la. Que és la nostra feina, explicar les coses que passen al voltant nostre, aquelles coses que poden ser importants, encara que passin molt lluny. Donar aquells elements perquè la gent pugui fer-se una idea de com està el pati.

8.- Si fossis el director de la CCRTV, què canviaries de TV3?

Ui Déu meu! La veritat és que tampoc crec que canviaria gaires coses. De vegades se li dóna una importància molt gran al fet de ser director d’un gran organisme, però en realitat aquests grans organismes tenen molts centres de decisió, perquè sinó la cosa no funcionaria. Per tant, no crec que un director pugui canviar moltes coses. Evidentment, pots marcar una línia, però bé, jo amb la línia que ofereix Televisió de Catalunya ja hi estic d’acord. En aquest sentit no tinc masses problemes.

9.- En els últims mesos s’ha publicat un llibre que neix d’un reportatge del 30 minuts, Tor, Tretze cases i tretze morts, del periodista i company teu Carles Porta: Tu que coneixes bé la història de Tor, perquè l’has viscuda com a director del programa, realment és un fet tan espectacular com se’ns presenta en el llibre?

Crec que està bastant ben explicada la història de Tor en aquest llibre. No sé si espectacular, però suposo que n’hi ha moltes històries que si t’hi apropes i les comences a investigar i a conèixer-les a fons, arriben a ser espectaculars. Aquí la única diferència és que el grau d’enfrontament que hi va haver entre les famílies es va acabar en una sèrie d’assassinats, que és el que li dóna aquesta intriga i aquesta força, però en molts conflictes quotidians i diaris, si tu t’hi acostes amb una lupa, veus coses que segurament et poden fer al·lucinar. Aquí és una mica la feina que ha fet el Porta, que és apropar-se a aquesta realitat i crec que ho ha fet molt bé.

10.- Quin és el criteri que feu servir per seleccionar els temes pel 30 minuts?

Busquem un equilibri entre temes pròxims i temes llunyans, entre assumptes d’alta transcendència i d’altres més insignificants. Si sempre parléssim de política internacional, segurament no seria el 30 minuts. De la mateixa manera que si sempre tractéssim només temes locals, tampoc ho seria. Aquest equilibri és el que penso que fa que sigui un programa que s’hagi aguantat durant 21 anys.

11.- Per acabar, com creus que acabarà el culebrot de l’Estatut?

Crec que bé, amb un acord i que millorarem la situació actual. I m’agradaria que donessin per tancat un debat que crec que fa massa temps que dura i que ens distreu d’altres coses que estan passant i que també tenen la seva transcendència. Estic una mica cansat de sempre remenar la perdiu sobre el mateix. El que passa és que hi ha gent que la única justificació política que té és anar remenant la perdiu i, és clar, no acabarem mai així. Aquesta és la meva esperança, que arribem a un acord i que puguem tirar endavant. Però el que realment estaria bé és acabar amb aquesta història tan farregosa, aquesta cosa llarga que dura i que sembla que no tanquem mai.