“La ciutat ha de continuar potenciant el seu teixit empresarial, amb acords amb altres municipis”

Entrevista publicada el 20/04/06 a ON?SantCugat.

Josep María Rañé fa poc més de dos anys que és Conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i ha sigut militant del partit socialista des de 1984. Va néixer a Barcelona el 1954, però avui resideix a Sant Just Desvern, ciutat on va començar a fer política. Actualment és l’home encarregat d’impedir les deslocalitzacions de les grans multinacionals de Catalunya i també és responsable en part, com a membre del Tripartit, de la reforma de l’Estatut.

1.- Quines mesures pensa adoptar la Generalitat per reduir l’atur a Catalunya?

L’atur de Catalunya és en aquests moments el més baix dels últims 30 anys. Sobretot pel fet que, cada cop més, les dones s’estan introduint en el món laboral. No obstant això, hem de continuar treballant per aconseguir que aquelles persones amb major dificultat per incorporar-se a la feina, ja sigui per la seva formació o perquè la seva capacitació no sigui l’adient pel que manen les empreses, aconsegueixin una feina estable.

2.- Des de la conselleria de Treball i Indústria s’ha planejat alguna cosa per tal de millorar la conciliació de la vida familiar i la vida laboral?

En referència a aquesta qüestió, allò més important en què hem estat treballant ha sigut la generació de serveis. Perquè encara que pugui ser bo incrementar els ajuts, des de la conselleria hem optat, de manera prioritària, per oferir serveis públics o privats, més que diners. Cada vegada en el si de les famílies l’home i la dona treballen i es fa necessària la construcció d’escoles bressol per tenir cura dels infants. També volem augmentar els recursos per facilitar l’autonomia a persones amb dependència, per millorar l’atenció domiciliària i les prestacions per a les famílies o la capacitat de desgravació, que és una forma indirecta d’ajuda en aquest tema. Crec que amb el què està fent l’Estat i la Generalitat, hem de produir una combinació equilibrada entre més recursos i més serveis per poder aconseguir alguna cosa. A més, existeix un altre problema que és la conciliació dels horaris laborals amb la vida familiar, però que requereix un canvi de cultura que és tan o més difícil que els anteriors assumptes.

3.- Què preteneu fer per evitar els acomiadaments massius per part de les grans empreses ubicades a Catalunya? Com per exemple Hewlett Packard, Delphi o fins i tot, Televisió Espanyola, a la nostra ciutat.

Crec que des que vam assumir la responsabilitat de Govern sempre hem mantingut el mateix esquema d’atenció. La lògica empresarial d’obtenir un major rendiment s’ha d’equilibrar amb la responsabilitat sobre el territori i sobre els treballadors que estan ajudant a l’empresa a obtenir aquests guanys. En aquest sentit, és veritat que, per exemple, algunes empreses com Hewlett Packard (HP) ja han anunciat algun desajust en la plantilla de treballadors. Però per aquesta raó, nosaltres, si una empresa té, en un determinat moment, una part de la seva activitat econòmica que no és productiva el que fem és dialogar per aconseguir que l’empresa es comprometi a realitzar activitats alternatives que permetin l’ocupació. De vegades, no amb les mateixes persones, però sí amb la mateixa activitat econòmica. Per exemple, HP va tancar la planta de muntatge d’impressores, però en el mateix espai va desenvolupar l’enginyeria per realitzar impressores. D’aquesta manera s’ha aconseguit que en el mateix espai treballin igual o més persones, però amb un nivell superior d’estudis.

El que intentem nosaltres és que les empreses ajudin a potenciar el teixit econòmic de Catalunya. Per tant, l’element bàsic que la Generalitat fa és exigir a les empreses que hi hagi un pla social, que hi hagi un equilibri entre el que volen fer i com ho volen fer i també que col·laborin, si és possible, en donar noves oportunitats a la gent que pugui perdre el seu lloc de treball.

4.- Sant Cugat és una ciutat universitària. Llavors, des de la Generalitat s’ha pensat en crear una oferta pública suficient per tal de garantir un lloc de treball als llicenciats de carreres amb una baixa demanda laboral?

La potenciació de l’activitat econòmica per part de la Generalitat és genèrica. No estem en aquests moments generant llocs de treball en el sector públic per donar ocupació a persones que tenen un nivell de formació, però que no tenen una sortida laboral clara. Nosaltres el que estem fent és posar totes les polítiques al servei de projectes empresarials que puguin generar ocupació. De vegades en sectors productius i econòmics, però d’altres que el que donen són serveis a la societat. No tan sols creiem en una perspectiva de mercat, encara que pugui semblar contradictori, ja que hi ha serveis que els ciutadans demanen i nosaltres fem que això entri en un nivell de rendibilitat. El que no volem és generar empreses públiques per fer el que no té sortida i que no serveix per res, perquè seria malbaratar uns recursos públics que són molt escassos.

5.- Per què creus que l’alcalde de Sant Cugat ha manifestat públicament que durant els anys de govern del Tripartit la ciutat està sent pitjor tractada per la Generalitat que en anteriors legislatures?

Crec que aquí hi ha una situació, un element de valoració per part de governs municipals en el sentit que comparin experiències anteriors amb les actuals. Poden tenir una opinió que hem de respectar i en tot cas valorem, però si l’analitzéssim en termes concrets hauria de dir que no. El que sí que és cert és que el govern de la Generalitat cerca amb els ajuntaments, amb el territori, amb la societat, uns aliats per tirar endavant projectes i, tot i que, ha de repartir els recursos en funció dels ciutadans, ha d’actuar en base als projectes existents. El que no farem és donar prioritat a un ajuntament en funció del color de l’equip municipal, sinó primar la qualitat i l’excel·lència dels projectes que es plantegen a cada una de les bandes del territori que formen part de la mateixa línia que el Govern de la Generalitat ha anunciat.

6.- Com valores la capacitat de generar treball que té Sant Cugat?

És molt important. Dels 93.000 llocs de treball, 2000 s’han generat en l’últim any. Per tant, crec que aquí el que tenim és un teixit econòmic molt dinàmic que abasta a tots els sectors: indústria, serveis … I, a més a més, té empreses tecnològicament avançades. Jo valoro àmpliament aquesta situació. A més, amb acords amb altres municipis, es permetrà crear unes millors condicions en l’eix de la B-30, esdevenint un punt no tan sols de comunicació, sinó també de potenciació econòmica.

7.- Com creus que acabarà el culebrot de l’Estatut?

(somriu) Bé, acabarà bé. Jo crec que està ja prou encarrilat. L’Estatut que acabarà sortint serà aprovat pel Senat i després portarem a ratificació al Parlament nacional un Estatut que suposarà un pas endavant en totes les seves parts: reconeixement dels valors que donen a Catalunya identitat, més competències, un major finançament… A més, permetrà que les tensions que han creat partits polítics com el Partit Popular disminueixin, ja que es comprovarà que millorar les relacions de Catalunya amb la resta de l’Estat no és el mateix que separar-se, sinó simplement donar-li i reconèixer quines són les intencions de Catalunya per continuar avançant i creixent dins d’Espanya, que és el que els ciutadans en principi volen.

8.- No creu que el període d’elaboració de l’Estatut està durant massa i que per aprovar un estatut tan retallat, com el que sembla que s’aprovarà, no hagués fet falta redactar un de tan ambiciós com el que es pretenia en un primer moment?

L’Estatut, com ha dit recentment el President de la Generalitat de Catalunya, no és una proclama de Catalunya, sinó una negociació entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals. L’Estatut que va sortir del Parlament era un estatut, un cop passat pel consell consultiu, constitucional. Tot el que vam demanar ho era, però a més teníem que pactar-ho amb el govern central de l’estat, amb la resta de pobles que componen Espanya. En aquest sentit, era lògic que nosaltres féssim un projecte el màxim ambiciós possible dins la Constitució, però havíem de ser conscients que s’havia de negociar.

Crec que el procés de negociació de la proposta de Catalunya amb relació al Congrés dels diputats està sent relativament curt. Des que vam decidir què volíem fer fins ara els terminis han estat normals. Possiblement, el període d’elaboració de la proposta de l’Estatut va ser més llarg, sobretot pel fet que es va voler engegar un procés participatiu i de vegades aquests processos són una mica més llargs del que la gent està acostumada. No obstant això, crec que en aquests moments el temps ha sigut bastant raonable i els resultats seran plenament complaents des del punt de vista que es posarà al dia la norma bàsica d’actuació de Catalunya en relació a la resta d’Espanya.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *