El passat 5 de febrer, els ciutadans de Sant Cugat van homenatjar el desaparegut Jaume Tubau amb una gran festa en un dels seus escenaris preferits: el camp de futbol del Santcu. A la celebració, hi van estar presents l’alcalde Lluís Recoder, diferents membres de l’ajuntament i els familiars i amics del difunt. A més de tota la gent anònima que va voler acostar-se fins a la zona esportiva Coll Favà (ara anomenada Jaume Tubau) per honrar-lo.
En primer lloc, una emotiva plantada d’un roure davant la porta del recinte i una descoberta d’una placa en record del tinent d’alcalde van iniciar l’homenatge. Tot seguit, va sonar el Cant dels Ocells per obra de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat. A continuació, van parlar el president de la comissió ciutadana creada a propòsit de l’homenatge, Miquel Garcia, el president del Sant Cugat Esport, Àlex Barberà i Lluís Recoder. Garcia va donar les gràcies al consistori pel suport rebut en l’organització de l’event; Barberà, molt emocionat, va afirmar que Tubau estarà sempre amb tots els santcugatencs que l’han conegut, perquè tots ells el duen al fons del cor; i per últim, l’alcalde Recoder va lloar les moltes virtuts humanes de qui va ser per ell un amic i un company de feina. D’entre totes, va destacar-ne una per damunt la resta: la seva capacitat per donar-se als altres.
En acabar els parlaments, els castellers de Sant Cugat van aixecar un pilar en honor a Jaume Tubau, tot desplegant la bandera de la ciutat. Després alguns dels assistents es van dirigir a la gespa del camp de futbol per ballar una espectacular sardana amb més de 150 persones. La resta de gent va omplir les grades i va gaudir del ball.
Posteriorment, Miquel Tubau, fill del polític, va fer la sacada d’honor del partit que es va disputar entre els veterans de l’Espanyol i els del Sant Cugat Esport. Al descans, es va produir el que seria la cirereta del pastís: la ballada del Paga-li Joan per part de joves parelles de l’Esbart i del grup de dansa Mediterrània. El resultat del partit, 9 a 0 a favor de l’Espanyol, només va servir perquè Recoder pogués pregar als àngels perquè els blanquiblaus no marquessin cap gol més. I és que se’ls hi havien acabat els números, ja que el marcador era manual. Per sort, Tubau va ajudar al seu estimat SantCu i l’àrbitre no va afegir ni un minut més.
Àlex Barberà i Miquel Tubau amb la samarreta i el número que solia dur el seu pare.