L’exrector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, Mn. Blai Blanquer, va conversar el dimecres 25 de juliol amb l’historiador local Domènec Miquel sobre la figura de Sant Cugat, l’home que dona nom a la nostra ciutat. Els dos van coincidir en reivindicar la figura del sant com un dels més importants de la Barcino romana.

En la conferència «Per què aquí?», Mn. Blai va anar explicant els principals fets de Sant Cugat que ens han arribat per la tradició i Domènech Miquel els va anar corroborant amb fets històrics.

De la xerrada els assistents van descobrir (o recordar) que els principals indicis que ens demostren l’existència del sant i la presència al territori de Sant Cugat es troben en els següents elements:

• El nom. El nom que s’ha trobat en diversos escrits.
• El lloc. L’església que es va construir on ara està el claustre del Monestir i que ara es poden visitar les seves runes.
• El poema. Els versos del porta Prudenci amb referències a la seva persona.

El col·loqui també va servir als assistents per conèixer els diferents indrets on hi ha una capella o un altar en honor a Sant Cugat i que demostren la devoció que tenia a Ibèria. Van citar com a exemples, Oviedo, Zamora o Braga.

Domènech Miquel va fer esment, a més a més, de la devoció de Sant Cugat a França. En concret, a l’església de Saint Denís. Qui hi vagi, va dir, hi trobarà una capella dedicada a Sant Cugat.

Durant la conferència, es va interpretar l’himne de Sant Cugat del segle VII que anima als fidels de l’època a honorar les despulles del màrtir.

Blai Blanquer també va recordar que van plantar el «ligustrum vulgare» (en català anomenat Olivella), al costat de les ruïnes de l’església que hi ha en el claustre, tal i com es fa referència en l’himne.

Domènech Miquel es va preguntar perquè Sant Cugat no és patró de la diòcesi de Barcelona, un sant el qual se’n tenen moltes referències històriques, en lloc de Sant Sever, un personatge inexistent. Mn. Blai Blanquer va entonar el «mea culpa» exclamant que no ens hi hem preocupat prou.