L’edició d’enguany del Festival de Poesia de la nostra ciutat ha arribat a la seva fi amb l’acte de cloenda dirigit per la santcugatenca Dolors Vilarasau. En el punt més alt del barri de Coll Favà els poetes Carles Duarte, Sonia Moya, Cinta Mulet, Carles Sanuy i el darrer premi Gabriel Ferrater, Adrià Tardà van recitar poemes de Màrius Torres, del poeta d’honor del festival, Jordi Pere Cerdà i propis.
D’entre tots aquests, n’he triat un per compartir en aquest blog: “Sabatilles” de la Sonia Moya. I bàsicament he elegit aquest poema perquè és capaç de construir a partir del pretext d’unes simples sabatilles un elogi a una dona amb personalitat i capaç de tractar al seu home d’igual a igual.
Aquest acte em va servir per aconseguir el meu cinquè segell per poder obtenir de franc el llibre del poeta d’honor Jordi Pere Cerdà, que, curiosament, era una novel·la: “Passos estrets per terres altes”. També em van donar la samarreta oficial del Festival.
Sabatilles
No duré aquesta tarda
les sabates de princesa
endossades fins a l’esquena
per quan vinguis a buscar-me,
els ulls de poll cantant misèries,
la paciència emmordassada
i la impaciència a les plantilles.
Em quedaré amb les sabatilles
que tinc d’estar per casa,
que els meus peus no tenen la culpa
que se te n’hagi anat el tren.
Que no em crec la Ventafocs,
els ratolins o les carabasses,
i no sóc cap versió progre
de la Penèlope pansida
que s’inventa mil històries
mentre arriba el seu bon home
amb l’excusa del retard.
I si em passo aquesta tarda
embullada entre les llanes,
serà per fer una capa
que pregoni l’enteresa
de les dones que no esperen
els Ulisses impuntuals.
