El Joan i la Marieta van tornar ballar, com mana la tradició, el Paga-li Joan al passeig dels plàtans de darrere el Monestir per commemorar la diada de Sant Pere, patró de la parròquia de la ciutat. Va ser un ball pràcticament perfecte. Una excel·lència que és el resultat d’un munt d’assajos i d’hores treballades per part de la colla gegantera local.
I és que, si fer caminar un gegant no és fàcil, imagina’t com deu ser fer-lo dansar a munt i avall. Per això, voldria reivindicar, des d’aquest petit espai, el paper dels geganters dins del conjunt de les associacions de Sant Cugat. Ells són l’ànima dels nostres gegants i sobint, em dóna la sensació que els tenim una mica oblidats.
Darrerament i, parlo primerament per mi, ens hem sentit més atrets per altres tradicions amb menys arrelaments locals, com els Castellers, que no pas per aquelles entitats que hem mamat més de petits com l’esbart o els gegants.
No obstant això, afortunadament encara hi ha gent que s’estima aquesta tradició i la proba d’això la tenim en la reacció del públic del Paga-li Joan i en l’èxit de participació que va tenir l’última trobada de gegants durant la Festa Major local.
El públic va tornar a deixar petita la Plaça d’Octavià i un cop més la trobada de gegants del dissabte 26 de juny va ser un dels actes més multitudinaris de la Festa Gran de la ciutat.
I aquest anys a més s’ha introduït, gràcies a l’espontaneïtat d’una família local, un element nou a la tradició dels gegants: portar el xumet del nen al gegant Joan perquè en tingui cura. Gràcies a aquesta iniciativa, els geganters animen als pares i mares de Sant Cugat a portar-lo alsGegants quan vulguin treure el xumet a la seva mainada.
Esperem que continuït aquest efecte pels nostres gegants i que mai ningú els oblidi.
Enllaços relacionats:
