Amb aquestes paraules Lluís Calvo va aprofitar la primera jornada del cicle cultural impulsat pels Amics de Pedra i Sang, “Tertúlia amb amics 2010″ per reivindicar un nou model cultural i artístic per a Sant Cugat.

En aquest sentit, el poeta resident a la ciutat, esperonat per Dolors Vilarassau (indignada per l’absència a l’acte del principal mitjà de la ciutat, Cugat.cat, i de cap regidor de l’Ajuntament), va animar a l’administració pública a potenciar els artistes locals i, sobretot, a atraure talent de fora, engegant projectes engrescadors.


A més a més, va anar més enllà i va identificar el concepte de cultura amb els d’innovació i creativitat i va empènyer als poders públics a contribuir amb la seva acció a “passar de la cultura del pic i la pala a la cultura del silici” (material bàsic per a la fabricació de xips i símbol de la contemporaneïtat).

I en aquesta direcció Lluís Calvo va afegir que, malgrat les coses bones que ha desenvolupat el consistori en matèria de cultura en els darrers anys, s’ha de ser més ambiciós, ja que “tenim molt bones condicions com a municipi”.

D’altra banda, entrant en l’objecte principal de la xerrada  “Verdaguer, Maragall, Papasseit, Ferrater: El camí cap a la modernitat poètica”, Calvo va recomanar uns textos escrits per uns autors amb un concepte molt modern de l’art: “creacions que no volen ser amables, sinó escorçar-se per mostrar la veritat més amarga”.

De Jacint Verdaguer en va destacar, entre d’altres, “Flors del Calvari” i va llegir un article del crític Narcís Comadira que reivindica la qualitat poètica de l’autor i que l’equipara amb Baudelaire; De Joan Maragall, de qui Gabriel Ferrater li reconeix el mèrit de situar la literatura catalana al nivell europeu, va recomanar “Paternal”; De Joan Salvat-Papasseit va llegir “La Rosa als llavis” i “Res no es mesquí”; I de Gabriel Ferrater, del qual va definir la seva intenció poètica com una manera d’evitar la intoxicació de l’efusivitat de l’experiència, va aturar-se amb “La fi del món” i “Tres llimones”.

I fora de programa, Lluís Calvo va sorprendre a la sala amb la lectura de “A les tres copes dic això”, de Joan Vinyoli, un poeta que fins ara no ha rebut el reconeixement que el mateix Calvo creu que es mereix.

L’acte es va acabar amb una tertúlia entre Calvo i els assistents, acompanyada d’un berenar de pa amb tomàquet i vi negre, servit pels cambrers del restaurant Bach Selecció.

 Lluís Calvo és un català nascut a Saragossa l’any 1963, va estudiar Geografia per entendre qui era i, tal i com ell mateix diu, es guanya la vida com a tècnic cultural. Molt recomanable la seva web Daltabaix Poètic i Epimone.net, des d’on investiga al voltant dels poemes cibernètics.

La pròxima sessió de les Tertúlies amb amics serà el proper dilluns 31 de maig, i anirà a càrrec de Vírginia Martínez, cantant del grup de música santcugatenc “La porta dels somnis”.

Lluís Calvo, a la dreta, al costat d’Eduard Janer.