En el marc d’una conferència a la Casa de Cultura sobre la fi de l’univers, el físic i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha advertit que, al marge de les catàstrofes naturals que hi puguin haver, dues de les amenaces més serioses que té el nostre món són les guerres nuclears i l’escalfament del planeta.
A més, ha repassat les diferents teories que al llarg de la història, la humanitat ha construït per explicar el final dels temps.
En aquest sentit, ha començat llegint la poètica amb que es construeix el capítol vuitè de l’Apocalipsi; ha continuat mostrant, a partir del text de Lucreti Cari, Rerum natura, com els atomistes grecs i llatins van ser els primers en pensar que l’univers està en contínua expansió i contracció; ha explicat el calendari dels maies i l’anunci de la fi del món pel 21 de desembre 2012 que se’n desprèn d’aquest i que ha estat el tema principal d’una pel·lícula de Hollywood recent (2012); i ha fet referència a la llei de la termodinàmica de Lord Kevin, que postula que els objectes es van refredant i que beu de Laplace i les seves reflexions al voltant de la inestabilitat del Sistema Solar.
En aquest instant, amb la voluntat d’amenitzar la seva elaborada i profunda exposició, ha llegit un fragment de “El sentimiento trágico de la vida, de Miguel de Unamuno i de les memòries de Ramon y Cajal.
Tot seguit ha lligat de manera brillant l’última frase d’aquest últim text: “el rey de la Creación … asaltará audazmente otros mundos y tomará solemne posesión del Universo!” amb el discurs d’Stephen Hawking al voltant de la necessitat de conquerir l’espai per sobreviure.
A continuació, ha comentat que a partir de 1998, a diferència del que es creia abans, les teories contemporànies suggereixen que l’univers s’està expandint cada cop més ràpid i que, per tant, s’està refredant a una velocitat més gran, a mesura que avancen els anys. Unes teories que trenquen amb els postulats de Freeman Dyson que en 1979 deien que l’home podria crear alguna mena d’ordinadors capaços de resistir els terribles canvis de l’univers.
D’altra banda, ha parlat de les teories que parlen de la fi del Sol i que marquen el límit de l’edat de la Terra en 4.500 milions d’anys i de la possibilitat que aquesta es destruís per alguna catàstrofe natural com la caiguda d’un meteorit com el que va arrasar en l’època dels dinosaures fa 65 milions d’anys el 90% de les espècies del planeta, tot recordant que la Terra ja es va escapar fa uns anys del xoc d’un meteorit per només sis hores de diferència.
Per últim, ha fet referència als corrents que atribueixen la causa de la fi del món als propis humans, de manera involuntària, per l’evolució de les espècies de Darwin (no hi ha cap espècie que hagi durat des de l’inici de la vida), la propagació per l’aire del virus de l’èbola o de manera voluntària, tal i com he avançat a l’inici d’aquesta crònica, a causa d’una guerra nuclear i un canvi climàtic a gran escala. Algun suggeriment per frenar la fi de tot?
