Miquel Quintana (Barcelona, 1949) és un treballador nat al servei del seu partit. La seva formació està relacionada amb les ciències empresarials i es troba orientada cap el comerç exterior, fet que li ha permès viatjar per molts països, durant molts anys, com a delegat d’un holding d’empreses italianes. Pel que fa a la política, és militant de CiU des del 1992, però la seva activitat s’ha vist incrementada arran de la seva arribada a Sant Cugat, al tombant del segle XX. Actualment, és Conseller Nacional per la Comarca del Vallès Occidental, membre del Secretariat permanent de l’Executiu Comarcal i membre nat de l’Executiu Local de la ciutat. Darrerament…
Ets un militant actiu a Internet, no?
Sí. Pel que fa a la meva activitat al Twitter haig de confessar que és força intensa. L’altre dia em vaig adonar que he fet més de 25.000 piulades… i encara no fa dos anys que hi sóc! Però n’hi ha força gent de Sant Cugat al Twitter. Fins i tot s’ha creat un avatar propi de Sant Cugat, Twittstqgat. L’última proposta que ha sorgit d’aquest grup són els sopars-tertúlies, una iniciativa col·lectiva que pretén desvirtualitzar els nostres estats. Concretament, el 29 de gener es va celebrar la primera al restaurant La Masia. Tinc amistat amb els propietaris i no em van pas dir que no a l’oferiment que els vaig fer. També ens ho va oferir la família del restaurant Cal Gerrer, però malauradament no tenen capacitat per grups de 30 persones. Estan preparant un local i quan el tinguin les podrem fer allà.
A més, també escric en un blog. Darrerament, escric una entrada al dia, més o menys. Unes eines amb les quals m’ho passo bé i em serveixen i em serviran per fer campanya de partit, ja que he estat cridat a formar part del comitè de campanya de CiU al Vallès Occidental.
I la teva funció en el dia a dia de la política de Sant Cugat, quina és?
Estic a l’ajuntament amb en Lluís Recoder, a l’àrea d’alcaldia. Professionalment tinc relació amb la cap de secretaria, però, personalment, tinc fil directe amb l’alcalde i les meves funcions estan més en la línia de control i seguiment de l’equip de govern. En concret, porto els expedients dels síndics, tant del de Catalunya com del de Sant Cugat. Els rebo tots jo i en faig un seguiment setmanal perquè els responguin i es pugui arribar a solucionar la queixa. Aquesta és una tasca important, ja que cada vegada n’hi ha més gent que es queixa.
L’altra feina que faig és fer un control i seguiment dels acords del ple i de les preguntes que sorgeixen al voltant d’aquest. En aquest sentit, prenc nota de totes les preguntes que no es contesten al moment, a partir de l’acta, i recordo al regidor pertinent que respongui a la pregunta, si encara no ho ha fet.
I l’altra és una tasca de filtre de la correspondència que li arriba a l’alcalde. Aquí la meva funció és classificar tot el que li arriba i donar-li resposta quan ell me n’autoritza. Aquesta resposta requereix en molts casos una tasca d’investigació. Si el cas es complex i no es pot contestar de manera immediata o en un temps raonable, l’alcalde em fa contestar amb un “estem estudiant el correu electrònic, la carta, etc.) i en breu (o període de temps concret) el contestarem”.
Per últim, també acompanyo a l’alcalde en aquells actes que m’ho demani.
Ja que la teva vinculació amb l’alcalde és bastant directa, com veus a l’alcalde després d’aquests anys de govern. Cansat?
L’alcalde és un home fort i, per sort, pels ciutadans de Sant Cugat, treballa moltes hores al dia i tots els dies de la setmana. Però arriba un moment que es cansa. Els anys no perdonen! La seva vida és un continu no parar, de reunions, actes i demés. Només s’atura al migdia una horeta per dinar, tot i que, per guanyar temps, dina a prop de l’ajuntament. Evidentment està cansat.
Però només físicament, ja que és un home que estima molt la seva feina i que té una vocació de servei al ciutadà molt gran. Una qualitat que és la que li ha donat l’èxit durant aquests anys. Aquí a Sant Cugat, hi ha una gran majoria, per no dir molta, que vota Lluís Recoder perquè saben que és una persona propera, que camina pel carrer, que soluciona els problemes, i que atén a les persones. A més, és molt estricte. El que passa moltes vegades és que la ciutat és molt gran i no pot escoltar a tothom. Les vacances que fa l’alcalde es redueixen a quatre o cinc dies a setmana santa, uns dies per Nadal i 25 dies pel mes d’agost. Aquest cap de setmana que acabem de passar (30 i 21 de gener) té activitats dissabte i diumenge. A tot això l’únic que puc fer és aixecar una bandera en honor a la seva esposa, l’Anna i a les seves filles, que no sé si veuen massa el seu pare.
Així, si només depengués d’ell la decisió, tindríem Lluís Recoder per anys.
I tant! Ell està molt content de ser alcalde de Sant Cugat. Se l’estima molt. Aquesta ciutat l’ha construït ell. Bé, no només ell, sinó amb tot l’equip que l’envolta. Cal tenir en compte que quan es va fer càrrec de l’ajuntament l’any 1999 Sant Cugat no estava planificada com és ara. A la ciutat el Pla General Metropolità (PGM) que hi havia aquí preveia edificis de planta baixa més set o vuit pisos i carrers menys amples i amb menys zones verdes.
En aquest sentit, l’alcalde ha fet una aposta molt gran. Forma part del grup d’ Al Gore en defensa del medi ambient i fa conferències sobre el canvi climàtic i, evidentment, això ha generat com a conseqüència la ciutat que tenim. Continuem sent la ciutat amb el nombre d’arbres més important de tot Espanya.
A més, ha fet una aposta social molt gran. Som la primera ciutat de l’estat en pisos de protecció oficial i ara s’ha signat un acord molt important amb el Banc de Santander que permetrà a aquesta entitat construir habitatge públic de lloguer.
Un cop repassat tot el que ha fet, puc afirmar que, si fos per ell, continuaria d’alcalde, n’estic segurissim. Però aquest any hi ha eleccions autonòmiques el mes d’octubre i els resultats que se’n desprenguin podrien provocar un relleu a l’alcaldia de Sant Cugat, perquè, òbviament, Lluís Recoder és un pes pesant dins Convergència. No oblidem que és el president de la Comissió Nacional de Política Municipal (organització que aglutina tots els alcaldes i caps de llista del partit). No obstant això, del cert no en sabem res. Tot està condicionat a que CiU entri o no en el pròxim govern autonòmic. Si això fos així, aquí a Sant Cugat ja veuríem que fem. Hi ha gent de molta vàlua en el partit capaç de seguir el seu model de ciutat. Un model envejable per les poblacions veïnes, encara que de cara a la galeria no ho vulguin reconèixer: no tenim una pressió fiscal forta (estic comparant-la amb la de Badalona, per exemple).
I a nivell local ha comentat alguna cosa en referència a això?
Aquí hi ha moltes especulacions, però de la boca d’en Lluís Recoder no n’ha sortit mai res. De moment està treballant per Sant Cugat i treballa molt pel partit i de moment no hi ha cap aposta ni cap llista ni cap cosa oculta en aquest aspecte que es pugui anunciar. No obstant això, és cert que a mi em faria molta il·lusió tenir-lo de Conseller en Cap a la Generalitat, però no està en les meves mans.
Tornant a la teva feina a l’àrea d’alcaldia, quines són les queixes que reps, principalment, per part dels ciutadans?
Hi ha de tot. Tenim persones que s’han queixat perquè els hi han posat una multa en una zona de càrrega i descàrrega quan anaven a comprar el pa o perquè el gos dels veïns fa molt de soroll. Les queixes són d’aquest tipus. No n’hi ha de greus. Pot haver casos en que, per una qüestió urbanística, algú ha volgut fer una ampliació a una caseta dels districtes, Les Planes, La Floresta o Mira-Sol i li hem hagut de denegar. Ja que potser per fer això s’hauria d’haver demanat permís i s’hauria d’haver estudiat si es factible o no, tenint en compte el Pla General Metropolità (PGM). El tema més gros que hem tingut ha sigut el de Torre Negra. Els propietaris han protestat molt, però al final ens n’hem sortit. Sant Cugat ha aconseguit fer d’aquest territori un pulmó per la ciutat i la rodalia. Econòmicament parlant, li hagués vingut de meravella a l’ajuntament que el senyor Núñez hagués construït els 5.000 habitatges que, com a mínim, pensava construir. Però, de vegades, cal actuar amb racionalitat i mantenir les zones verdes que tenim.
Ara que parles d’habitatges, a Can Mates s’ha comès potser un dels errors de la legislatura?
No. Els plans urbanístics de Can Mates com els Vulpalleres estaven planificats des del primer mandat de l’Aymerich. Els seus propietaris volien desenvolupar un barri i, tal i com estava planificat, hagués sigut pitjor que ara. Al llarg d’aquests anys s’ha anat negociant amb tots els propietaris per anar establint un altre disseny del barri: planta baixa i tres pisos, carrers i voreres amples i grans zones verdes. Arriba un moment que l’ajuntament no pot negar a ningú que faci el que vulgui fer amb els seus terrenys. L’ajuntament on ha intervingut ha sigut en la gestió d’una junta de compensació amb els propietaris i les constructores perquè s’encarreguin de dotar als barris dels serveis mínims per a viure i, fins i tot, els ha obligat a encarregar-se de la neteja d’escombraries dels habitatges que vénen i dels solars que on no han pogut construir. El problema de Can Mates és que es van començar a construir els pisos en el temps en que es venien més pisos que aigua mineral.
I què em pots explicar de l’acció dels partits de l’oposició arran de les darreres eleccions?
Bé, en general, hi ha força fair play (joc nét). L’oposició de Sant Cugat és assenyada i entenen el que hi ha a Sant Cugat. Evidentment, hi ha moments en que han de denunciar situacions determinades i és la seva feina, per això estan a l’oposició. Afortunadament a la ciutat tenim una oposició seriosa, ferma i elegant. És més, hi ha moltes mocions en el ple que s’aproven per unanimitat. Són bona gent. Personalment, tinc molt bon tracte amb tothom i puc afirmar que és una molt bona oposició. Però això també és possible perquè l’equip de govern actua d’una manera molt seriosa. Si fos un equip de govern d’aquells que intenta “colar gols” l’oposició seria molt més dura i controladora.
Curiosament, tot i governar l’ajuntament un partit de CiU, a la Xarxa l’esquerra està més i millor organitzada, a priori.
Personalment, crec que utilitzar aquestes eines és una opció de cadascú. Segurament, si analitzéssim altres poblacions trobaríem més gent que escriu blogs i està a l’oposició que no de la gent que està al govern. Segurament si l’esquerra escriu a Internet és per comunicar coses que no s’atreveixen a explicar en els plens, perquè tenen la convicció que no és del tot cert allò que volen transmetre o perquè volen difondre una mentida emmascarada de veritat.
O potser això ho fan perquè els mitjans locals no els donen prou presència?
Bé, aquest és un dels handicaps de Sant Cugat. N’hi ha pocs: el Diari de Sant Cugat, que surt cada setmana, el Tot, que és una repetició del diari, però amb un format més comercial que no pas informatiu, Cugat.cat, que són molt independents i algunes revistes més com l’ON? i la televisió de Sant Cugat, privada i que, per tant, ha apostat per un tipus de programació molt específica que no comparteixo. A més, pel fet de ser una ciutat governada per CiU potser no té la cobertura mediàtica que podria tenir. Hi ha un periodista de El Punt que assisteix a tots els plens, també tenim representants del Diari de Terrassa, però en general tenim poca presència en l’espectre mediàtic català.
Ara ha sortit una nova revista, Altaveu, quina opinió en tens del primer número?
Sí, però amb el primer número tampoc tinc eines suficients com per poder fer una anàlisi acurada del mitjà. Personalment, penso que no sé si és massa encertat fer una revista on des del principi fins al final tot el que surti siguin punts negatius de l’acció de govern. Quan es critica tant moltes vegades el que es fa és treure de context coses que no tenen raó de ser. En concret, desitjo molta sort als responsables d’aquesta revista, però si segueixen en aquesta línia, hereva de publicacions pretèrites com “El Caso”, no val la pena que ens ho mirem. Moltes vegades no és l’ajuntament qui té la culpa, sinó la gent que no és prou cívica. Penso en l’exemple de les bosses d’escombraries al costat dels contenidors. Però, de totes, maneres, desitjo molta sort a aquesta revista i esperem que la línia adoptada al primer número només serveixi per captar l’atenció i que després s’entri en una altra dinàmica.
Pel que fa a la teva vida política, l’any 2003 et vas presentar per alcalde de Sant Cugat com a membre d’UNIS, com s’entén això, si ets militant de CiU des del 1992?
Sí, jo militava a Barcelona, a la zona de Sarrià-Sant Jervasi, on sempre guanyava CiU i un dia em vaig enfadar amb els que portaven la delegació del barri perquè entenia que s’havien acomodat. No comprenien les propostes que els hi feia d’ajudar a altres indrets de la ciutat que ho tinguessin més difícil per guanyar les eleccions, com Sants-Montjuït, etc. Em vaig empipar i em vaig donar de baixa. Després d’aquesta experiència a Barcelona em vaig canviar de domicili i vaig anar a viure a Sant Cugat. Vaig estar un temps sense militar en cap partit fins que a les eleccions del 2003 gent de l’UNIS em va proposar entrar al partit. Vaig acceptar perquè era una iniciativa ciutadana sense cap vinculació amb cap partit. Això em va permetre anar a debats electorals i conèixer els candidats d’aleshores: el Lluís Recoder, el Jordi Menéndez, etc.
No obstant això, no vaig obtenir els resultats que esperava, malgrat que em van felicitar molt, perquè vaig doblar els vots obtinguts a les anteriors eleccions municipals. No estava content perquè no vaig saber canviar la mentalitat dels ciutadans de Sant Cugat de votar a unes sigles conegudes en lloc d’unes propostes interessants. Però, a partir d’aquest moment vaig establir una bona amistat amb Lluís Recoder. La mateixa nit electoral em vaig passejar per totes les delegacions locals dels partits felicitant els candidats pels resultats de les eleccions. I a qui vaig felicitar amb més efusivitat va ser als representants de CiU, que es trobaven reunits al Mesón, que em van acollir molt bé. Tant que m’insistien en que tornés al partit, ja que tenien constància que n’havia format part. Fins i tot, el propi Recoder. Fins que un dia hi vaig tornar. I la gran sort que vaig tenir és que no em van fer una alta nova, sinó una continuïtat de l’anterior, respectant-me la data d’antiguitat. Evidentment, l’aval de la meva tornada va ser el mateix Lluís Recoder. Després, arran d’aquí m’han anat donant càrrecs i, no és que els vulgui aclaparar: simplement, em tenen confiança i me’ls donen. Treballo i m’entrego pel partit, només això.
Això és potser una de les mancances dels polítics d’ara.
Bé i, a part d’això, que tinc una gran dona. La Marta, la meva esposa, em dóna via lliure per fer tot això. I, en aquest sentit, en Recoder i jo som bastant iguals. La seva dona li ha donat carta blanca per fer tot el que vulgui. Fixa’t que el Recoder se’n va anar al Congreso de los Diputados amb 25 anys, quan la seva dona tenia una filla de mesos. Si no hagués tingut una dona que hagués entès que la carrera del seu marit era aquesta, en Recoder no estaria on està ara. I si jo, a la que vaig entrar d’una manera molt més directa en el món de la política no hagués tingut al darrera a la Marta no estaria fent-ho. Mai m’ha posat cap trava de si arribo tard o no. Quanta veritat hi ha al darrera d’aquella frase: “darrera d’un gran home hi ha una gran dona”.
Per acabar, com és la seva vida social a Sant Cugat?
És constant i contínua. Em moc sempre a peu i em relaciono amb tothom. Em coneix molta gent i això genera una certa relació afectuosa amb els ciutadans. Fins i tot, temps enrere vaig estar a la junta del Club Voleibol Sant Cugat. Em van comentar que els faria falta una persona que ens pogués portar el tema de premsa i la web. Però les obligacions laborals se’m menjaven les hores i ho vaig haver de deixar. En general conec a tots els presidents de les associacions de veïns i em porto molt bé amb tothom.
