Eduard Garcia (Barcelona, 1957) és físic especialitzat en astronomia per la Universitat de Barcelona i president de l’Associació Astronòmica de Valldoreix des de la seva fundació (1985). Professionalment, ha participat en cursos d’estiu de l’Institut de Ciències de l’Educació, al planetari del Museu de la Ciència de Barcelona i ha realitzat projectes a l’observatori de Castelltallat i a l’observatori astronòmic d’Àger. Actualment, és professor d’educació secundària.

Em sobta que la vostra associació tingui 25 anys i, en canvi, no tingués web fins l’any 2008. Com és això?

Sí, de fet en el passat havíem fet activitats i ens movíem com a entitat, però no hem tingut un web propiament com el d’ara fins fa un parell d’anys. Havíem iniciat intents de pàgina web només. En canvi, ara el web s’ha convertit en una eina molt utilitzada per l’associació per incloure totes les activitats que fem i per penjar documents, reportatges i fotografies dels associats. A més, hem inclòs tota la informació que creiem que ha de tenir una agrupació astronòmica i que pugui ser útil pels seus membres i totes les persones que tinguin interès en l’astronomia.

Déu n’hi do! I abans de la web com us ho fèieu per organitzar-vos?

Bé, funcionàvem bàsicament per correu electrònic i per telèfon. Però ara que ens hem constituït com a entitat de tot el municipi hem considerat convenient incrementar la nostra presència a la Xarxa amb aquest nou espai. Els temps canvien i demanen coses noves i segons l’àmbit en el que et mous, se’t demana més difusió en un àmbit més ampli.

Vostè sempre ha sigut el president de l’associació? Els càrrecs de la Junta mai han tingut relleu?

Sí, des del principi que sóc el president i fundador de l’entitat, tot i que m’acompanya una Junta Directiva, que, en aquests moments, està constituïda per la gent adient per impulsar totes les activitats que volem tirar endavant en aquesta nova etapa engrescadora. En aquests anys ha donat la casualitat que no m’ha substituït ningú al capdavant de l’associació, però la Junta Directiva sí que s’ha anat renovant i molt bé.

Llavors, donat el seu valor testimonial, quin balanç en fa d’aquests 25 anys de vida?

L’astronomia 25 anys enrere no tenia res a veure amb el que és ara. Abans es movia més a nivell d’aficionats i telescopis, en canvi ara el principal moviment de l’astronomia és a través d’Internet, a través de suports digitals per captar imatges i telescopis computeritzats. En aquella època no n’hi havia ni ordinadors i, per tant, en aquests anys ha fet un canvi extraordinari, en tots els àmbits, en el vessant professional i en el domèstic. Avui en dia, qui no té una càmera digital i qui no penja les seves fotografies a Internet? D’aquí aquesta necessitat d’ampliar la manera de donar-nos a conèixer, difondre les activitats que fem i tot el que proposem i fomentar la participació dels associats en activitats.

Quina acollida ha rebut la vostra associació entre els ciutadans?

Avui en dia hem notat una bona resposta de la gent, gràcies a l’any de l’astronomia. En aquest sentit, en totes les activitats que hem realitzat ens hem trobat amb una bona participació i ens ha reforçat la idea que l’astronomia és un tema que ja de per sí és interessant i que pot agradar a molta gent més. A més, per molt que mirem per Internet i tinguem llibres, és tant gran l’àmbit que té aquesta ciència que és útil canalitzar totes aquestes inquietuds en una associació i un programa de xerrades específic.

En aquesta nova etapa heu dissenyat algun interès més a curt termini al marge del general que pretén apropar el món de les ciències de l’espai als amants de l’astronomia?

Sí, del que ens hem adonat és que podem fer moltes coses per difondre aquesta part del coneixement. Per exemple, hem estat fent fins ara conferències, observacions astronòmiques amb telescopi o sense i ara ho ampliarem amb un concert astronòmic amb l’orquesta de Sant Cugat i realitzarem cinefòrums, tallers per a nens i en definitiva, anirem eixamplant les activitats que oferim per tal d’arribar al màxim número de persones. Perquè, és clar, l’astronomia té una part molt científica i de ciència pura i tecnologia punta, però també una altra part més contemplativa, romàntica, històrica, literària, etc. que no s’ha de menysprear i que cal aprofitar.


Ara mateix quants membres sou?


Som entre 27-28 persones i cal destacar que la majoria ha arribat els últims anys, ja que tot i haver-nos constituït com a associació l’any 1985, no ens vam preocupar en aquell moment de créixer ni de donar-nos a conèixer. Tampoc teníem una infraestructura com podem tenir ara per difondre les nostres activitats i una capacitat de fer coses com tenim ara.


Respecte a l’any de l’astronomia que ha tingut lloc a Catalunya, què em pot comentar?

Aquest any totes les entitats, del tamany que fossin, s’han obert a explicar l’astronomia a la gent del carrer. Aquest fet ha provocat que de cop se’n parli molt d’aquesta disciplina. Inclús, els mitjans audivisiuals, televisió i ràdio també han tingut el seus moments en els quals han tractat aquest tema amb més freqüència que altres anys. Tot plegat ha fet augmentar el coneixement que tenim sobre l’astronomia i ens ha recordat que existeix un cel meravellós on cada vegada hi trobem coses més fascinants i que és estudiat cada cop més amb la intenció de trobar el que hi ha més enllà i atenent la transcendència que comporta tot això. Com he dit abans, és una ciència que té tants aspectes que no ens els acabarem.

I, personalment, creu que aquesta iniciativa ha sigut positiva per l’astronomia?

Pel que fa a la nostra associació, una cosa que ens ha animat molt ha sigut la resposta que hem tingut de les persones que ens han conegut i que han participat en conferències, en tallers i en observacions. És clar, hem vist que tothom demana més i que tothom té ganes de mirar el cel i de conèixer el cel. És un món que està allà i que el tenim molt oblidat. Potser som una de les generacions que tenim aquesta part de la natura més oblidada. En general, la gent ens ha encoratjat a que fem més coses i que donem més possibilitats de conèixer aquesta ciència.


Què és el que li fa pensar que som la generació que tenim el cel més oblidat?

Doncs una de les raons és que la il·luminació de les ciutats se’ns ha menjat una part molt important d’aquest cel i una altra és que tenim moltes atraccions a l’interior de les nostres llars. Tenim Internet, televisió, pel·lícules, vídeos, moltes distraccions que ens impedeixen mirar cap a munt. No obstant això, ara tenim l’avantatge que els captadors digitals permeten obtenir imatges del cel encara que no sigui fosc com abans. Però, de totes maneres, encara hi ha la possibilitat d’anar a uns quants quilòmetres d’aquí i trobar cels foscos de veritat. Aquesta és una de les altres coses que tenim previstes a l’associació: fer sortides i visites a centres i observatoris de diferents llocs.

Respecte a la ciència en general, sovint hi ha la percepció que els científics estan completament allunyats de la gent. Què em pot dir d’això?

Bé, de fet una de les coses que estan canviant ara és que aficionats a l’astronomia estan duent a terme treballs i feines que els científics feien fa uns quants anys. Perquè un telescopi connectat a un ordinador i una càmera digital fa una feina que un observatori professional estava fent en els anys 70 i 80. Això és prou important i de nivell com per tenir en compte que un aficionat ara pot fer moltes coses i molt serioses. A més, un professional no es dedica a fer fotografies del cel espectaculars o maques com sí que ho fa aquell que té aquesta disciplina com un hobby.

D’altra banda, s’ha de comentar que el món científic no té la finalitat de difondre la ciència ni de rebaixar el nivell per difondre els coneixements i que per això n’hi ha altres vies com, per exemple, les agrupacions d’astronomia que aquí Catalunya són abundants i que, des de fa molt temps, han perseguit com donar a conèixer la ciència a partir de gent desinteressada amb ganes d’explicar i de compartir aquests coneixements.

Entre els joves que es preparen per accedir a la universitat sembla ser que l’astronomia no està entre les seves prioritats. És cert?

Bé, el que passa és que tenen tantes atraccions i tants focus d’atenció (Internet i videojocs, bàsicament). Però personalment, tenint en compte la meva experiència com a docent, crec que potser és el col·lectiu on hi ha més persones interessades en conèixer coses d’aquestes. No puc parlar de percentatges, però sí que em trobo amb gent jove que té tanta o més curiositat que la gent gran. Ja que l’astronomia és un tema que, en general, agrada a persones de totes les edats.

Ja dic, personalment, em trobo amb molts nens que tenen un interès mol gran per mirar el cel. De fet, quan fem observacions els que més volen saber coses són els nens. A més, tenen una capacitat per entendre la realitat fascinant, potser gràcies a la seva gran imaginació. En aquest sentit, crec que, tot i que no serà mai una ciència multitudinària, en el cas concret de la nostra associació, a mesura que anem fent activitats i que vingui més gent, aquest interès pot anar creixent en la societat.

Per acabar, què li recomenaria a algú que es volgués dedicar a l’astronomia professionalment?


Quan un es dedica a la ciència professional vol dir que té una motivació prèvia o algun coneixement en concret. Així si algú s’hi ha dedicar és interessant que pugui llegir i mirar coses i, si és d’aquí Sant Cugat podria visitar la nostra pàgina web i apropar-se a alguna de les nostres activitats per tal de poder parlar directament amb nosaltres, ja que és un tema que no s’acaba i que és molt ampli.

D’altra banda, dintre dels nostres projectes tenim pensat fer algun tipus d’instal·lació a Sant Cugat, ja sigui un observatori o un planetari o altres coses que puguin difondre aquesta ciència de manera digna i al nivell que aquesta ciència es mereix. Ja sabeu, tots els interessats en treballar d’això podeu anar-vos apuntant.