Toni Marimón (Barcelona, 1950) viu a Sant Cugat des de fa set anys, fa un any i mig que col·labora a la secció local Intermón com a voluntari, però està plenament identificat amb l’organització, ja que ha seguit les seves campanyes des de ben petit amb el calendari del Domund a l’escola de la Companyia de Jesús on va estudiar. A més, ha treballat durant 37 anys en el terreny de l’administració i la gestió d’empreses.
 
El comerç just també acusa la crisi?

Afortunadament menys que la resta de sectors. A la botiga d’aquí Sant Cugat hem crescut en vendes un 10% fins a l’octubre. En concret, la xifra de vendes de l’any 2008 fou de 35.497,50 euros i aquest any 2009, fins el mes d’octubre, portàvem unes vendes de 23.639,26 euros (en front dels 18.764,64 del 2008), així que no ens podem queixar. Tan de bo fos més, però el mercat està on està. De totes maneres, gairebé el 40% de les vendes es fan ara al desembre, ja que, a banda dels productes alimentaris estrella, com són el cafè i la xocolata, tenim productes d’artesania i jocs infantils molt adients per aquestes dates.

En aquests dos anys, quina resposta heu tingut per part dels santcugatencs?

Sobretot aquest any el gran feed-back que hem tingut ha sigut l’arribada de més voluntaris. Concretament, sis de nous, tres a la botiga i tres més en el comitè de mobilització social, duent a terme les campanyes. Els darrers dies vam dur a terme la campanya del canvi climàtic que va consistir en recollir signatures per enviar al senyor Zapatero per tal que impulsés alguna mesura contundent en la cimera de Copenhaguen. Vam fer una primera recollida el 30 d’octubre i una segona per la festa de la Tardor el 7 de novembre. Aquí a Sant Cugat es van recollir unes 1.600 signatures, una xifra que no està malament, comparada amb la total d’Espanya (50.000). Fins i tot, des de les altres delegacions d’Intermon Oxfam, se’ns va felicitar.

Fent un incís, cal esmentar que la botiga de Sant Cugat està gestionada 100% per voluntaris. Ara mateix estem en un 65% de dones i la resta d’homes pel que fa als voluntaris de la botiga. A la resta d’activitats que realitzem, la diferència és més gran, arribant a gairebé el 90% de dones.

Tornat al fil de la pregunta, personalment, penso que Sant Cugat, malgrat ser una ciutat dormitori, socialment està molt avançada. Per part de l’ajuntament les entitats rebem molt suport. Passejant per la Festa de la Tardor del novembre i la Festa de la Solidaritat del juny pots comprovar com hi ha una xarxa ben nodrida d’associacions i organitzacions disposades a moure la societat.
  
Des de quan es desenvolupa a Sant Cugat l’acció d’Intermón Oxfam?

Des de fa 10 anys. L’any 2000 es començà l’activitat sense seu fixa. Primer es va emplaçar al Club Muntanyenc, després fèiem reunions a la Casa de Cultura, però no teníem cap lloc en concret per realitzar les nostres activitats. Posteriorment, el 15 de desembre del 2007 vam inaugurar la botiga, amb un magatzem per guardar material i fer-hi reunions.

Pel que fa a les activitats que duem a terme, comencem el curs al juliol amb el tancament de l’any anterior, a l’agost no tenim activitat i reprenem el curs al setembre. Aquest any hem centrat la campanya amb el canvi climàtic, focalitzant el punt de mira en aquells que els afecta més el canvi climàtic: els habitants dels països del Sud.

Ara ve la campanya de Nadal i de foment del comerç just i en el primer semestre del 2010 actuarem com a vigilants del que faci Espanya a la presidència de la Unió Europea en referència a temes relacionats amb el Tercer Món i al desenvolupament.

El día que Intermon té com a especial és el de l’Esperança, el 25 d’abril, que enguany gira al voltant de l’agricultura en països en vies de desenvolupament i d’una manera especial es desenvoluparà en el país de Burkina Faso.

En aquest marcatge es contempla que el govern espanyol compleixi la promesa de l’aportació de l’1% del PIB en ajuda al desenvolupament al final de la legislatura?

Afortunadament ho va prometre i, malauradament, el que es destinarà el 2009 i el 2010 està per sota d’aquesta xifra desitjada. O els dos últims anys es posen les piles o difícilment s’arribarà a complir la fita. De moment, no s’està arribant als percentatges que s’havien de cobrir aquest any, que giraven al voltant del 0,5-0-6%, i els pressupostos per l’any 2010 tampoc contemplen una partida que s’acosti a l’1%.

Però, siguem optimistes, ja que potser la situació econòmica millora i el govern decideix aportar una mica més. No obstant això, pel que vetllarem nosaltres en els pròxims mesos és perquè, com a mínim, no hi hagin retallades en quan als compromisos que s’han fet a nivell europeu en matèria de cooperació.

Aquí a Sant Cugat, quina quantitat del seu pressupost destina l‘ajuntament a tasques de cooperació per al desenvolupament?

Ara mateix aporta l’1%. Fa, com a mínim, dos anys que destina aquest percentatge a ajudes socials. Cada any es convoquen uns concursos i s’adjudica aquesta partida a les entitats que s’hi presenten i resulten guanyadores. Concretament, en el cas d’Intermón ens presentem per campanyes de sensibilització. Com ja t’he comentat anteriorment, crec que per part de l’ajuntament hi ha una sensibilitat especial en front aquests temes, començant per l’alcalde i acabant per qualsevol petit càrrec de la regidoria que se n’ocupa d’aquests temes. A més, quan realitzem qualsevol acte, des de l’ajuntament sempre hi ha algú que hi assisteix i això ens en fa sentir molt orgullosos. Sant Cugat pot tenir la percepció des de fora de ser una ciutat «pija», però la realitat és que té una gran sensibilització social.

Existeix algun tipus de coordinació entre l’acció social de les entitats solidàries de la ciutat?

Sí, a través de la regidoria hi ha la xarxa d’entitats, que ara es troba a la Casa Mònaco, que convoca reunions periòdiques entre totes les parts interessades. A més, quan una de les entitats realitza una activitat, a través de la xarxa es difon informació a la resta i s’intercanvien materials. D’aquesta manera, també existeix un cert grau de solidaritat entre les entitats solidàries.

Abans has comentat que aquest any han entrat sis voluntaris. Amb quina base es va partir fa dos anys?

Fa dos anys hi havia 26 persones treballant a la botiga i en aquests moments entre la botiga i la part de sensibilització ciutadana som 43 voluntaris, més un col·lectiu de joves recentment creat, del qual estem molt orgullosos de com s’està desenvolupant. Gent jove amb molta empenta i moltes ganes de fer coses i amb moltes idees. Era una de les assignatures pendents que teníem i que, afortunadament, aquest any s’ha pogut engegar. Han tingut una gran tasca sobretot en la recollida de signatures. Realment, ens fa molta il·lusió aquest grup, ja que desmitifica la idea del voluntari com una persona d’una certa edat. Si finalment s’arriba a consolidar aquest grup estaríem parlant de 10 persones més.

La crisi ha afavorit a ampliar la sensibilització de la gent pels temes que tracteu? Això ha a contribuït a animar a més persones a ajudar?

Sí i no. Jo vaig estar un any a l’atur i això em va permetre dedicar més hores aquí, però ara fa un parell de mesos que estic treballant i segueixo col·laborant amb l’entitat. A un altre ritme i amb menys disponibilitat, però hi continuo col·laborant. La majoria de voluntaris de la secció local d’Intermon són gent que tenen la seva feina. Nosaltres el que demanem és un compromís mínim i aportem unes feines on la gent s’hi senti a gust, en funció dels seus coneixements.

D’altra banda, la crisi també està canviant l’escala de valors dels ciutadans. Avui mateix venint del tren estava acabant el llibre de La Bona Crisi de l’Àlex Rovira que de diferents formes t’està parlant de la possibilitat de treure’n profit de tot allò dolent que ens passi. Citant una frase que surt al llibre de l’Alcorà, «l’adversitat i la felicitat sempre venen juntes». Personalment, crec que el gran ensenyament que hem de treure de la crisi actual és que cal tornar a posar molts valors en el seu lloc. Hem estat molts anys on tot el que no passés pel diner no tenia valor i no comptava per res i ara tot plegats ens hem adonat que potser hi ha altres principis i que no tot acaba en el «pelotazo» i en els diners. És a dir, hi ha altres estructures, familiars, etc. que són més importants.

Quina és la promoció que esteu fent a Internet de les vostres campanyes?

Intermón ja té la seva pròpia web on es dóna tota la informació institucional i per altra banda el comitè de Sant Cugat, a través del portal d’entitats de l’ajuntament, ha creat el seu propi web, on inclou les notícies específiques de la ciutat i els actes que s’impulsen des de l’organització. D’aquesta manera, quan s’afegeix una activitat nova, automàticament apareix a l’agenda cultural del web de l’ajuntament.

Respecte als productes de comerç just que oferiu a la botiga, sovint un dels principals frens a l’hora d’adquirir aquests articles és el seu preu, què pots comentar en quant a aquest aspecte?

S’ha de valorar el preu al mateix nivell que el valor que t’aporta aquest producte. És cert que per una persona que li costa arribar a final de mes aquests productes els pot percebre com a cars. Però si el desitges com a objecte de regal, has de tenir en compte que amb el preu estàs fent que el destinatari d’aquests diners, el productor, est rebent una quantitat de diners raonable per la feina desenvolupada. A més, també hauria de dir que tampoc són tan cars, ja que potser comparant els nostres articles amb els aquells que es consumeixen per caprici, com per exemple la xocolata, la diferència de preu no és tan gran.

I quina garantia té el consumidor que realment s’està pagant un preu just al productor?

Per entendre’ns això funciona una mica com una certificació ISO o com una auditoria. A España trobem el segell Flo que certifica precisament això. D’aquesta manera, no es condiciona el preu del cafè a les fluctuacions d’aquest en els mercats internacionals, sinó que se’n garanteix sempre un preu mínim pel productor.

Quants articles teniu a la botiga?

Aquest any estem intentant reduir stock per la crisi, però tenim unes 1.500 referències i la idea és reduir-les i quedar-nos en 800 i 1.000 referències a nivell de Sant Cugat. Clar, n’hi ha botigues que tenen més superfície i potser tindran més productes, però cal tenir en compte que estem, més o menys, entre les botigues més petites de l’ONG.

Per acabar, si d’aquí dos anys tinguéssim una nova entrevista, què és el que voldries explicar-nos amb més il·lusió?

D’entrada que hi hagués una consolidació i un major coneixement de la nostra botiga. A més, tot i que la sensibilització dels santcugatencs és molt bona, voldria que estiguessin encara més conscienciats per aquests temes, tan importants pel desenvolupament íntegre del planeta. En aquest sentit, no parlo únicament de pujar en número de voluntaris com de l’increment de la sensibilització de la comunitat de Sant Cugat.

D’altra abanda, tan de bò et pogués revel·lar que les vendes de la botiga no només el 40% de les vendes es fan al desembre, si no que aquestes es repartissin d’una manera més equilibrada durant tot l’any. No tant per vendre i fer diners, sinó pels beneficis que en treuen els petits productors de la Índia, de Bolívia, de l’Argentina, etc.