Joaquim Bofill (Sant Cugat del Vallès, 1988) és estudiant universitari de l’enginyeria tècnica d’Obres Públiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre de la secció local del grup de joves de Convergència, JNC. A més, fa unes setmanes va escriure un article d’opinió al Diari de Sant Cugat sobre l’anomenat Procés de Bolonya, que qüestionava l’actual model educatiu de casa nostra…

Primer de tot, podries acabar d’explicar el text que vas escriure al diari fent referència a Bolonya?

El vaig escriure perquè som molt els estudiants que, tot i que no ens fem veure molt, estem descontents amb el sistema educatiu en general i volem donar una opinió diferent a tot el que s’està dient de Bolonya des dels anti-Bolonya, ja que sembla que nomes existeixin ells. L’article, per tant, no anava tant en contra de Bolonya com per demanar més competitivitat entre les universitats i els centres educatius.

En aquest sentit, considero que les universitats a casa nostra no competeixen gaire entre elles i això fa que hi hagi una manca de motivació entre el professorat per fer les coses bé i progressar. S’ha homogeneïtzat tant el sistema que qui despunta sembla que sigui dolent. Fixe’m-nos com les universitats públiques estan perdent cada cop més pes enfront de les universitats privades. Com que tenen més diners, poden tenir millors professors i més especialistes en la matèria. Sempre poso l’exemple d’ESADE, de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) o de La Salle de la Ramon Llull. El que penso és que, si les universitats competeixen entre elles, lluitaran per tenir els millors alumnes i els millors professors, tal i com passa en el model anglosaxó del Regne Unit i Estats Units. A més, defenso la llibertat del professor per poder dirigir i avaluar la seva assignatura. Actualment, es dóna la paradoxa que el sistema públic està potenciant l’educació privada.

Sant Cugat és una ciutat universitària. Creus que la ciutat està proveïda dels serveis necessaris per el col·lectiu?

La ciutat té dos campus, l’escola d’arquitectura de la UPC i ESADE i són dos perfils bastant marcats. Personalment, penso que Sant Cugat està ben equipat, perquè els propis centres ofereixen els seus propis serveis amb la seva biblioteca i les seves aules d’estudi, en el cas d’Arquitectura Vallès i ESADE. Potser el que falta a la ciutat és una biblioteca municipal més gran i un horari més extens, sobretot en caps de setmana.


Participes activament en la vida pública de Sant Cugat? Què n’opines del nivell participatiu dels joves de la ciutat?


No massa. Vaig anar al debat del Pla Local de Joventut, convocat per part de la regidora, i tots els que vam anar allà vam dir el mateix i no vam avançar gaire respecte al que s’havia dit en altres ocasions. Sempre estem parlant de l’oci, que si falta la sala de concerts, que si el jovent de Sant Cugat no pot sortir, que l’horari és escàs, sempre són les mateixes coses i cansa bastant si vols que et digui la veritat.

Vas proposar coses noves?

La veritat és que vaig estar una mica passiu i em vaig limitar a donar suport a les coses que a mi em semblaven correctes i poques coses més. Vaig proposar un model de sales de concerts que penso que seria el correcte i ja està.

Quin model vas plantejar?

Allà es va proposar que la sala de concerts fos un local per joves i jo penso que no, ja que si l’ajuntament vol fer una sala de concerts (aquí entraríem en el debat de si s’ha de fer o no) crec que hauria de ser, exclusivament, un viver per facilitar que els grups de Sant Cugat puguin desenvolupar-se. Entenc que la funció del consistori no ha de ser fer locals d’oci per joves, sinó desenvolupar les tasques que li corresponen.

El que proposes és més o menys alguna cosa similar al que es va fer al Casal Torreblanca?

Sí, hi ha bugs d’assaig, però no s’hi pot fer concerts, ja que hi ha una ordenança que no permet fer soroll fins a certa hora de la nit per no molestar els veïns. Tot i que tampoc segueixo massa aquest tema.

Has pensat alguna cosa per fomentar la participació dels joves en la vida pública de la ciutat?

Crec que les estratègies no són les adequades i que tampoc s’ha preguntat als joves si s’hi volen involucrar. Realment es volen ficar en aquests temes o ja els hi està bé? Aquesta seria la gran pregunta, si realment no s’hi volen involucrar, perfecte, ja està bé amb els que som, però si s’hi volen ficar s’hauria de preguntar més perquè no s’impliquen. Penso que hi ha molta informació, moltes coses, webs, etc., però no hi ha cap estímul incentivador perquè hagis de perdre una sèrie de temps per anar a fer una cosa que després no tindrà repercussions.

És potser per això que dius que als joves no els interessa la política?

No crec que als joves no els interessi la política, penso que la pròpia política ha fet que als joves no els interessi la política que es fa ara i els seus polítics. Pel que he parlat amb els meus amics, sí que els interessaria la política, però es veuen obligats a participar d’una cosa en la qual no s’hi troben identificats i per això es queden a casa. Aquest és el principal motiu pel qual els joves no s’impliquen en política, a no sigui que tinguin una especial vocació.

Llavors, què haurien de fer els polítics per arribar als joves?

Uff. Canviar el sistema sencer. No només són els joves els que no estan interessats en política. Si mirem la gent que va a votar del total de població, la participació és d’un 40%. Bàsicament, s’ha de fer que la gent se senti identificada amb el projecte que un vol liderar i que hi estigui d’acord i es senti representada. El sistema sempre funcionarà, vagi a votar un 40%, un 30% o un 60% i els escons del Parlament o els regidors dels ajuntaments sempre estaran allà i aplaudiran. El que s’hauria de fer són llistes obertes perquè el ciutadà voti al representant del propi districte que defensarà els seus interessos.

Com a membre d’un partit polític que ets, que li recomanaries a un jove que s’hi volgués dedicar a la política?

Paciència i ganes de treballar. És bonic ser polític, ja que tu estàs treballant per una idea a la qual hi creus, i a la llarga n’estàs orgullós dels teus actes, sobretot si has fer alguna cosa pel bé del teu país, siguis de la condició política que siguis. Tu treballes per un ideals que defenses i això sempre és gratificant, encara que no tinguis després una recompensa.

Aquest diumenge se celebrarà la consulta independentista a Sant Cugat, juntament amb més d’un centenar d’ajuntaments, quina opinió en tens de tot això?

Bàsicament, estic a favor que es permeti l’expressió de la voluntat de la gent. Per què no es pregunta més a la població del territori? Sobre la independència o sobre qualsevol altre tema. Estic a favor de totes les consultes, però del que no estic d’acord és que les administracions s’omplin la boca demanant participació als ciutadans i després que no proposin referèndums. Qui sabrà millor respondre millor sobre les qüestions d’un territori que els seus propis habitants. No entenc aquesta por.

Si fossis un responsable de joventut de la Generalitat, per exemple, quines mesures duries a terme?

Sobretot, motivar els joves i canviar la imatge que la societat en té d’aquest col·lectiu. Personalment, penso que som els que tirarem del carro d’aquest país i que no estem tan prou valorats. En aquest sentit, treballaria per canviar la típica frase «és que els joves d’avui en dia…»