Avui el Pare Gabriel, vicari de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià i Jesuïta del Centre Borja, ha comentat, en l’homilia de la missa d’un quart de dues, que fa 35 anys el director dels càntics de missa, Francesc Conill, va proposar cantar una poesia de Lluís Llach: Cal que neixin flors a cada instant. Una actitud que va descol·locar els progressistes del moment, que utilitzaven la cançó com a oposició al cristianisme i a la seva idea de deixar el futur en mans d’un ésser superior.

En aquest sentit, Conill, lluny de buscar confrontació, es va servir de la mateixa poesia per esperonar als feligresos a canviar, en la mesura del possible, una petita parcel·la d’aquest món. Un bon exemple, al meu parer, que, independentment de les nostres creences, ens hauria d’animar a cercar ponts de diàleg amb els que pensen diferent de nosaltres, més que a trobar punts de conflicte.

Aquesta mateixa tesi, portada al terreny polític, hauria de provocar en els nostres governants una major comprensió vers la postura del partit rival i una més gran aproximació en l’assoliment del bé comú. Tan de bo que sempre sigui així!

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=y6TlypU1NGA&hl=en_US&fs=1&]

Cal que neixin flors a cada instant

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l’avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d’un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo;
l’hem de treballar,
l’hem d’anar a regar,
encara que l’ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar…

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d’equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluís Llach.