Si incerim la paraula Jesucrist al Google, trobarem 171.000 entrades que en parlen, si posem Jesucristo trobarem 4.100.000 i si posem Jesus Christ 38.000.000. I és que aquest personatge és un dels que més se n’ha parlat al llarg de la història i del qual més llibres se n’han escrit. Per tant, no és casualitat que aquest mes de gener dues associacions hagin protagonitzant dues campanyes a favor o en contra del seu pare. Jesucrist sempre està de moda i en temps de crisi, quan falten les idees, aquest tema sempre vén. És per això que en Jaume Rodri ha tornat a publicar el llibre que va escriure el 1973, «L’Evangeli segons Jaume Rodri».
El passat dilluns dia 26 de febrer el segon pis del restaurant Terra Dolça va acollir la presentació a la ciutat de la segona edició d’aquesta obra, «L’Evangeli segons Jaume Rodri», de la mà del propi autor, Jaume Rodri, d’en Joan Contijoch i del pare caputxí Joan Botam.
El llibre es basa en l’evangeli apòcrif de Sant Marc (entre els apòcrifs i els quatre canònics, acceptats per l’Església Catòlica, se n’han trobat en el món uns 35) perquè, segons Rodri, és el més antic de tots i és, per tant, segons ell, el que està menys contaminat dels elements fantàstics incerits posteriorment per la tradició eclesial. Tot i això ell encara el despulla més de les reminiscències màgiques que envolten els fets i la vida de Jesús, per tal de copçar millor el missatge humà de la seva persona. Un punt de vista que el religiós Botam no veu malament, ja que és defensor d’una interpretació profunda de la Bíblia, per tal de poder copçar millor els valors imprimits en aquesta. Segons Botam, el pitjor de l’Islam és la seva lectura literal.
No obstant, el mateix Rodri va reconèixer a l’acte que no ha pogut mantenir el seu objectiu de destriar els fets fantàstics dels més comuns en tots els passatges. Concretament, en el moment de la mort de Jesús, fa esment al so dels trons tal i com ens ha arribat per la tradició més institucional de l’Església. Rodri se’n va excusar revel·lant que li anava bé per construir l’obra fer servir aquesta imatge poètica. Per què, de fet, tot el llibre es podria resumir en la visió que Jaume Rodri en té de Jesús. «Aquest és el Jesús amb qui jo hi crec», esmenta Rodri. Per què, segons conclou, encara que Jesucrist no hagi existit, és l’ideal de comportament humà i, per tant, val la pena parlar-ne.
Ja en el torn de preguntes, responent a una qüestió referent a la crisi de valors, Botam afirmà que el vertaderament greu és que Europa està deixant de creure en uns valors universals per la persona com són els que professava el mateix Jesucrist. Una afirmació que va ser corroborada amb el cap per tota la gent que hi era a la sala (una vintena de persones).