Avui és un dia trist per la meva família, ja que malauradament ens ha deixat la Clotilde, la meva àvia. És cert que ja era gran, tenia 93 anys, però precissament per aquest motiu, potser, havia esdevingut una icona singular en el nostre llinatge. Ella era el centre de la nostra família i ho continuarà sent, encara que ara ho faci des del cel. Resem doncs per l’etern descans de Clotilde Moliné Edo.
Tot seguit podeu llegir una poesia que ha estat composada per ser recitada al seu enterrament que ha tingut lloc al Monestir de Sant Cugat del Vallès, a data del 17-09-06.
Un sentit dol patim de ben matí,
veient la seva llarga i fèrtil vida,
Mai oblidarem sa bondat infinita,
Sempre atenta al què volgués el veí.
Estimava la família de tot cor,
i sempre es desvivia per complaure-la.
Era el seu caràcter, era el seu amor.
Per això, d’amistats no n’era faltada,
catalans, manxecs, o andalusos,
arreu on anava deixava petjada.
Però quelcom passava, darrerament,
ja no voltava com ella solia,
Sant Cugat planyia malenconia.
El seu cor s’apagava lentament.
I ara que des la glòria ens vigila,
alcem el nostre ànim tots plegats,
bevem de llur esperit d’alegria,
visquem d’acord les seves voluntats.
Clotilde amb els seus fills Isabel i Josep en una de les últimes celebracions que tant li agradava celebrar.
Permalink
El meu sentit condol.Jaume Massanés i Papell