SOLIDARITAT HUMANITZADORA

Si ens oblidem que són éssers humans sofrents els que necessiten ajuda, la solidaritat degenera, l’ajuda decau i la cooperació internacional acaba sent pensada i portada a terme en profit propi -quan no es converteix en instrument de dominació, tal com passa amb freqüència. Sense posar als «éssers humans en el centre», la solidaritat no humanitza als que «donen». Acostuma, més aviat, a deshumanitzar-los, fent que es creguin bons, superiors, mestres que vénen del món civilitzat. I sense posar als «éssers humans en el centre» no perceben tot allò que poden rebre dels pobres, dels seus valors, del seu dolor, de la seva esperança, fins i tot del seu goig. «Santedat primordial» l’hem anomenat. Parlar d’ajuda que deshumanitza, pot semblar injust o de mal gust, però succeix sempre que s’oblida que «són homes». Cal planificar-la, sí, però sobretot cal humanitzar-la.

Fragment de la carta de Jon Sobrino a monsenyor Romero «No se olviden que somos hombres» (21/03/06)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *