Pedra i Sang acomiada la primera etapa amb un dinar emotiu

Posted on

Fa una setmana l’Associació Amics de Pedra i Sang, promotora de l’obra de teatre que cada any es celebra al Claustre del Monestir per Nadal, des de l’any 2.000 i que promou a més el teatre i la cultura de qualitat va organitzar un dinar “familiar” amb totes les persones que han participat dels deu anys de la funció santcugatenca, inclosos els mitjans de comunicació de la ciutat. Una celebració que va servir per tancar, definitivament, una primera etapa exitosa i acomiadar l’Abat,Jaume Pla;  Berenguer de Saltells, Joan Berlanga;  i el monjo hortolà,Jaume Fàbregas. (Bé, aquest últim potser al final no s’acaba retirant…).

La festa va començar uns minuts més enllà de les dues amb unafoto de família de tots els convidats al dinar, realitzada pel fotògraf del Diari de Sant Cugat, Lluís Llebot, a la terrasseta de l’Hotel Qgat. El primer acte d’una commemoració que es va allargar fins les sis de la tarda.

Després dun dinar de tres plats (canelons de bolets, xai arrabossat i coulant amb una bola de gelat per sobre), es va passar al lliurament dels obsequis a les persones més destacades dels 10 anys de Pedra i Sang. A banda dels tres pilars de la primera etapa, Jaume Pla, Joan Berlanga i Jaume Fàbregas, es va reconèixer la tasca dels desapareguts, Joan Llamas i Adolf Priante pare.

A més, van passar per l’escenari  l’Àlvar Roda, que va demanar que se separi política i cultura també a Sant Cugat; els membres de la Junta Directiva de Pedra i Sang, als quals se’ls va donar un gall de plata;  elDomènech Miquel, que va posar més feina suggerint d’altres històries al voltant del Monestir per teatralitzar; els versets de l’Eduard Jener, que van fer referència a les dificultats per trobar finançament i a la “polèmica” amb la Parròquia de Sant Pere d’Octavià.

D’altra banda, Martí Olaya i Albert Santiago van recollir l’obsequi lliurat a l’escriptor del text i el compositor de la música, Josep Maria Jaumà iJoan Alavedra, absents al dinar per motius personals. No obstant això, van deixar escrits dos petits discursos en forma de carta.

Després els reconeixements van ser pel monjo músic, Jordi Piccorelli i la directora, Dolors Vilarasau, que va recordar que el seu objectiu és fer de Pedra i Sang l’espectacle nadalenc dels santcugatencs.

Tot seguit, es va fer pujar a l’escenari, un per un, a Xavier Tor (Pere Çarovira) , Encarna Adelantado (dona 1) i a la filla de Dolors Vilarasau,Martina Pérez, la primera nena de la funció i símbol de la nova generació de Pedra i Sang.

Les darreres distincions abans de l’homenatge a la tripleta de luxe de Pedra i Sang (Pla, Berlanga i Fàbregas) van ser pels secundaris, d’entre els quals trobem a la Cristina campany, fent feina de producció.

Després del tribut als actors que es retiren de l’obra, Dolors Vilarasau va recordar la tasca desenvolupada pel Cor Aulos des dels inicis de Pedra i Sang.

L’acte el va concloure la regidora de l’Ajuntament Esther Salat, que va substituir al regidor de cultura Xavier Escura en la representació del consistori, una altra de les il·lustres absències del dinar.


“Som la generació que tenim el cel més oblidat”

Posted on

Eduard Garcia (Barcelona, 1957) és físic especialitzat en astronomia per la Universitat de Barcelona i president de l’Associació Astronòmica de Valldoreix des de la seva fundació (1985). Professionalment, ha participat en cursos d’estiu de l’Institut de Ciències de l’Educació, al planetari del Museu de la Ciència de Barcelona i ha realitzat projectes a l’observatori de Castelltallat i a l’observatori astronòmic d’Àger. Actualment, és professor d’educació secundària.


Em sobta que la vostra associació tingui 25 anys i, en canvi, no tingués web fins l’any 2008. Com és això?

Sí, de fet en el passat havíem fet activitats i ens movíem com a entitat, però no hem tingut un web propiament com el d’ara fins fa un parell d’anys. Havíem iniciat intents de pàgina web només. En canvi, ara el web s’ha convertit en una eina molt utilitzada per l’associació per incloure totes les activitats que fem i per penjar documents, reportatges i fotografies dels associats. A més, hem inclòs tota la informació que creiem que ha de tenir una agrupació astronòmica i que pugui ser útil pels seus membres i totes les persones que tinguin interès en l’astronomia.

Déu n’hi do! I abans de la web com us ho fèieu per organitzar-vos?

Bé, funcionàvem bàsicament per correu electrònic i per telèfon. Però ara que ens hem constituït com a entitat de tot el municipi hem considerat convenient incrementar la nostra presència a la Xarxa amb aquest nou espai. Els temps canvien i demanen coses noves i segons l’àmbit en el que et mous, se’t demana més difusió en un àmbit més ampli.

Vostè sempre ha sigut el president de l’associació? Els càrrecs de la Junta mai han tingut relleu?

Sí, des del principi que sóc el president i fundador de l’entitat, tot i que m’acompanya una Junta Directiva, que, en aquests moments, està constituïda per la gent adient per impulsar totes les activitats que volem tirar endavant en aquesta nova etapa engrescadora. En aquests anys ha donat la casualitat que no m’ha substituït ningú al capdavant de l’associació, però la Junta Directiva sí que s’ha anat renovant i molt bé.

Llavors, donat el seu valor testimonial, quin balanç en fa d’aquests 25 anys de vida?

L’astronomia 25 anys enrere no tenia res a veure amb el que és ara. Abans es movia més a nivell d’aficionats i telescopis, en canvi ara el principal moviment de l’astronomia és a través d’Internet, a través de suports digitals per captar imatges i telescopis computeritzats. En aquella època no n’hi havia ni ordinadors i, per tant, en aquests anys ha fet un canvi extraordinari, en tots els àmbits, en el vessant professional i en el domèstic. Avui en dia, qui no té una càmera digital i qui no penja les seves fotografies a Internet? D’aquí aquesta necessitat d’ampliar la manera de donar-nos a conèixer, difondre les activitats que fem i tot el que proposem i fomentar la participació dels associats en activitats.

Quina acollida ha rebut la vostra associació entre els ciutadans?

Avui en dia hem notat una bona resposta de la gent, gràcies a l’any de l’astronomia. En aquest sentit, en totes les activitats que hem realitzat ens hem trobat amb una bona participació i ens ha reforçat la idea que l’astronomia és un tema que ja de per sí és interessant i que pot agradar a molta gent més. A més, per molt que mirem per Internet i tinguem llibres, és tant gran l’àmbit que té aquesta ciència que és útil canalitzar totes aquestes inquietuds en una associació i un programa de xerrades específic.

En aquesta nova etapa heu dissenyat algun interès més a curt termini al marge del general que pretén apropar el món de les ciències de l’espai als amants de l’astronomia?

Sí, del que ens hem adonat és que podem fer moltes coses per difondre aquesta part del coneixement. Per exemple, hem estat fent fins ara conferències, observacions astronòmiques amb telescopi o sense i ara ho ampliarem amb un concert astronòmic amb l’orquesta de Sant Cugat i realitzarem cinefòrums, tallers per a nens i en definitiva, anirem eixamplant les activitats que oferim per tal d’arribar al màxim número de persones. Perquè, és clar, l’astronomia té una part molt científica i de ciència pura i tecnologia punta, però també una altra part més contemplativa, romàntica, històrica, literària, etc. que no s’ha de menysprear i que cal aprofitar.


Ara mateix quants membres sou?


Som entre 27-28 persones i cal destacar que la majoria ha arribat els últims anys, ja que tot i haver-nos constituït com a associació l’any 1985, no ens vam preocupar en aquell moment de créixer ni de donar-nos a conèixer. Tampoc teníem una infraestructura com podem tenir ara per difondre les nostres activitats i una capacitat de fer coses com tenim ara.


Respecte a l’any de l’astronomia que ha tingut lloc a Catalunya, què em pot comentar?

Aquest any totes les entitats, del tamany que fossin, s’han obert a explicar l’astronomia a la gent del carrer. Aquest fet ha provocat que de cop se’n parli molt d’aquesta disciplina. Inclús, els mitjans audivisiuals, televisió i ràdio també han tingut el seus moments en els quals han tractat aquest tema amb més freqüència que altres anys. Tot plegat ha fet augmentar el coneixement que tenim sobre l’astronomia i ens ha recordat que existeix un cel meravellós on cada vegada hi trobem coses més fascinants i que és estudiat cada cop més amb la intenció de trobar el que hi ha més enllà i atenent la transcendència que comporta tot això. Com he dit abans, és una ciència que té tants aspectes que no ens els acabarem.

I, personalment, creu que aquesta iniciativa ha sigut positiva per l’astronomia?

Pel que fa a la nostra associació, una cosa que ens ha animat molt ha sigut la resposta que hem tingut de les persones que ens han conegut i que han participat en conferències, en tallers i en observacions. És clar, hem vist que tothom demana més i que tothom té ganes de mirar el cel i de conèixer el cel. És un món que està allà i que el tenim molt oblidat. Potser som una de les generacions que tenim aquesta part de la natura més oblidada. En general, la gent ens ha encoratjat a que fem més coses i que donem més possibilitats de conèixer aquesta ciència.


Què és el que li fa pensar que som la generació que tenim el cel més oblidat?

Doncs una de les raons és que la il·luminació de les ciutats se’ns ha menjat una part molt important d’aquest cel i una altra és que tenim moltes atraccions a l’interior de les nostres llars. Tenim Internet, televisió, pel·lícules, vídeos, moltes distraccions que ens impedeixen mirar cap a munt. No obstant això, ara tenim l’avantatge que els captadors digitals permeten obtenir imatges del cel encara que no sigui fosc com abans. Però, de totes maneres, encara hi ha la possibilitat d’anar a uns quants quilòmetres d’aquí i trobar cels foscos de veritat. Aquesta és una de les altres coses que tenim previstes a l’associació: fer sortides i visites a centres i observatoris de diferents llocs.

Respecte a la ciència en general, sovint hi ha la percepció que els científics estan completament allunyats de la gent. Què em pot dir d’això?

Bé, de fet una de les coses que estan canviant ara és que aficionats a l’astronomia estan duent a terme treballs i feines que els científics feien fa uns quants anys. Perquè un telescopi connectat a un ordinador i una càmera digital fa una feina que un observatori professional estava fent en els anys 70 i 80. Això és prou important i de nivell com per tenir en compte que un aficionat ara pot fer moltes coses i molt serioses. A més, un professional no es dedica a fer fotografies del cel espectaculars o maques com sí que ho fa aquell que té aquesta disciplina com un hobby.

D’altra banda, s’ha de comentar que el món científic no té la finalitat de difondre la ciència ni de rebaixar el nivell per difondre els coneixements i que per això n’hi ha altres vies com, per exemple, les agrupacions d’astronomia que aquí Catalunya són abundants i que, des de fa molt temps, han perseguit com donar a conèixer la ciència a partir de gent desinteressada amb ganes d’explicar i de compartir aquests coneixements.

Entre els joves que es preparen per accedir a la universitat sembla ser que l’astronomia no està entre les seves prioritats. És cert?

Bé, el que passa és que tenen tantes atraccions i tants focus d’atenció (Internet i videojocs, bàsicament). Però personalment, tenint en compte la meva experiència com a docent, crec que potser és el col·lectiu on hi ha més persones interessades en conèixer coses d’aquestes. No puc parlar de percentatges, però sí que em trobo amb gent jove que té tanta o més curiositat que la gent gran. Ja que l’astronomia és un tema que, en general, agrada a persones de totes les edats.

Ja dic, personalment, em trobo amb molts nens que tenen un interès mol gran per mirar el cel. De fet, quan fem observacions els que més volen saber coses són els nens. A més, tenen una capacitat per entendre la realitat fascinant, potser gràcies a la seva gran imaginació. En aquest sentit, crec que, tot i que no serà mai una ciència multitudinària, en el cas concret de la nostra associació, a mesura que anem fent activitats i que vingui més gent, aquest interès pot anar creixent en la societat.

Per acabar, què li recomenaria a algú que es volgués dedicar a l’astronomia professionalment?


Quan un es dedica a la ciència professional vol dir que té una motivació prèvia o algun coneixement en concret. Així si algú s’hi ha dedicar és interessant que pugui llegir i mirar coses i, si és d’aquí Sant Cugat podria visitar la nostra pàgina web i apropar-se a alguna de les nostres activitats per tal de poder parlar directament amb nosaltres, ja que és un tema que no s’acaba i que és molt ampli.

D’altra banda, dintre dels nostres projectes tenim pensat fer algun tipus d’instal·lació a Sant Cugat, ja sigui un observatori o un planetari o altres coses que puguin difondre aquesta ciència de manera digna i al nivell que aquesta ciència es mereix. Ja sabeu, tots els interessats en treballar d’això podeu anar-vos apuntant.


Quan un contracte pot arribar a amargar la vida

Posted on

“Contracte indefinit” és un relat de l’autor Quim Siles i Borràs, fàcil de llegir, de només 17 pàgines, que pretén mostrar al lector, amb una visió irònica, com d’absurda i agobiant pot ser la vida humana quan no es persegueix un objectiu determinat, tot i els plaers que aquesta ens pugui anar donant.

En aquest sentit, el text ens apropa a un personatge que es passa tot el relat intentant descobrir perquè l’empresa l’ha enviat a un balneari i quina missió li ha estat encomanada. Una pregunta que, al no trobar-li cap resposta, el farà entrar en un estat profund de depressió.

Com veiem, és un relat que reflexiona sobre la relativitat del valor d’estabilitat que pot oferir un contracte indefinit. Ja que de res serveix que tinguem tota la seguretat del món que no ens faltarà un sou a final de mes si no sabem com ens l’hem de guanyar i què n’hem de fer amb aquest. Un punt de vista que pot ser extrapolat a la pròpia vida de cadascú i que ens vol suggerir que més enllà dels plaers i les comoditats cal saber què volem fer de la nostra vida.

No obstant això, s’ha de posar en context aquesta obra, escrita l’any 1997 i publicada el 2001, ja que entenc que en temps de crisi, aquesta preocupació els queda molt lluny, ja que primer el que volen aconseguir és l’estabilitat econòmica, més enllà de l’emocional. Però, de totes maneres, el que planteja aquest relat tampoc hauria de ser perdut de vista, ja que algun dia, els que no tenen feina tindran un sou en un futur.

D’altra banda, l’obra, ens introdueix a dos llibres de més alta volada: L’idiota de Dostoievski i Nit Diabòlica de Frederich Brown. Del primer s’inspira per construir l’inici del relat i del segon n’aprofita la seva habilitat per mantenir l’intriga en el lector.

L’enllaç per poder-vos descarregar l’obra el teniu a Badosa.com, un editor de llibres electrònics que opera des de 1995.


Sant Antoni desafia la pluja per beneïr la ciutat

Posted on

Ni els núvols de pluja, ni les poques gotes que van caure sobre els carrers de la vil·la van impedir que la gent gaudís de la seva festa el passat diumenge. Un any més, els santcugatencs es van bolcar en els Tres Tombs, una celebració amb una gran acollida per part dels ciutadans i una de les festes que mostra d’una manera més clara les arrels agrícoles de Sant Cugat. A més, enguany va ser encara més especial, ja que va coincidir amb el 17 de gener, la festivitat de Sant Antoni Abad. Un fet que va fer coincidir en el temps la celebració religiosa amb la festa popular.

Entrades Relacionades:

Sant Antoni Abad 2010 a Sant Cugat.

Passeig fotogràfic per Sant Antoni Abad 2010.

Els Tres tombs del 2006


Sant Antoni 2010 a Sant Cugat

Posted on

El dia (17 de gener) va començar a l’església del Monestir  amb l’assistència de l’abanderat a la missa de les nou del matí i amb el posterior repartiment del pa beneït per part dels membres de La Penya Regalèssia. Tot seguit, va començar la tradicional cavalcada, formada pels cavalls de les principals hípiques de la ciutat i els carros, ases i cavalls d’alguns particulars de Sant Cugat i de la comarca.

La rua va ser beneïda pel rector de la parròquia, Mn. Blai Blanquer a les dotze del migdia i va acabar a les dues de la tarda a la Plaça de Barcelona, on es va repartir cava i coca entre els assistents.

Passeig fotogràfic per Sant Antoni Abad 2010. 

Els Tres tombs del 2006

Sant Antoni desafia la pluja per beneïr la ciutat.



Número de compre especial Haití

Posted on

Tots els interessats podeu aportar el vostre granet de sorra al Compte d’emergència:

BANCO SANTANDER

Compte. Nº: 0049-1892-63-2210525246

REF: EMERGENCIA HAITÍ

O fer un donatiu online: http://www.mansunides.org/form/donativo

Per més informació, teniu els telèfons 902 40 07 07 / 91 308 20 20 i el correu electrònic, prensa@manosunidas.org (a l’atenció de Mª Eugenia o Marta).

 Mans Unides obre un compte d’ajuda a Haití


Propòsit del 2010: millorar el català

Posted on

Amb el nou any són molts els que es plantegen noves fites per aconseguir al llarg dels 365 dies que tenen per endavant. Alguns decideixen deixar de fumar, d’altres es proposen baixar uns quants quilos de més i alguns també s’animen a aprendre un nou idioma o a perfeccionar-ne un altre. És per aquest motiu que trobo interessant oferir aquesta setmana un document pdf amb un curs de de nivell C de català de la Generalitat.

El més interessant que he trobat del llibre, a banda d’estar llicenciat en Creative Commons, fet que permet difondre lliurement el seu contingut sense cap tipus de penalització, és que, al marge de la teoria, disposa d’un bon grapat d’exercicis i de la seva solució corresponent. A més, conté molts exàmens de mostra per fer-se una idea del que un es pot trobar quan estigui fent la prova oficial.

El llibre us el podeu descarregar de manera gratuïta al següent enllaç.


Dóna una segona vida als teus mòbils vells

Posted on

Aquestes festes de Nadal s’han tornat a vendre centenars de telèfons mòbils, un fet que ha provocat, en la majoria dels casos, l’acumulació de dispositius vells als calaixos de casa. Si aquesta és la teva situació, pots dirigir-te a un punt de recollida de terminals i guanyar-te uns cèntims extra que, en temps de crisi, no són gens menyspreables. Des de SantQgat.cat, recomano Fonebank, una pàgina web on de manera senzilla et pots desfer dels teus mòbils antics. I, fins i tot, d’aquells que ja no funcionen.

Només cal teclejar al navegador http://www.fonebank.es i buscar a la portada la fotografia del mòbil que vulguem vendre o donar. A continuació, s’ha de confirmar que afegim el telèfon a la cistella i cal indicar si volem que Fonebank faci una donació a una de les ONG’s associades (Creu Roja, Entreculturas i també, des d’aquest nou any, Intermón Oxfam) i quin és el percentatge de la venda que volem que Fonebank aporti.

A més, si el nostre mòbil és obsolet i no té valor per l’empresa, podem enviar-lo de totes maneres al següent apartat de correus: “CMR España S.L. (Fonebank); Apartado 20306 FD; Madrid Sucursal 20; C/Alcalde López Casero, 3; 28027 Madrid”.